La silueta que es dibuixa en el paisatge és calma
I elegància i Univers perenne de bellesa extrema,
Abans que el capvespre obri les portes de la nit.
Eterna, com la solitud dels àngels enllà dels núvols,
La mirada, absorta on comença el món, és blanesa
I immutabilitat i vida salvatge on l'home res no dicta,
Quan s'agermanen, per ser silenci, el temps i els mots.
I l'admiració és el camí a seguir en el vol ras del cigne
Abans de reposar a flor d'aigua, i la pupil·la capta i reté
L'instant bell de la metamorfosi impecable de la Natura.
I la màgia, també a trenc d'alba, és el que acompanya
L'espectacle i la meravella del coll esvelt, els foscos ulls
Que guardaran la puresa i la blancor més nívia endins.
1 comentari:
Elegancia
Delicada, como el ligero roce del lago en la pluma,
La silueta que se dibuja en el paisaje es calma
Y elegancia y Universo perenne de belleza extrema,
Antes de que el atardecer abra las puertas de la noche.
Eterna, como la soledad de los ángeles allende de las nubes,
La mirada, absorta donde comienza el mundo, es blandura
E inmutabilidad y vida salvaje donde el hombre nada dicta,
Cuando se hermanan, para ser silencio, el tiempo y las palabras.
Y la admiración es el camino a seguir en el vuelo raso del cisne
Antes de descansar a flor de agua, y la pupila capta y retiene
El instante hermoso de la metamorfosis impecable de la Naturaleza.
Y la magia, también al amanecer, es lo que acompaña
Al espectáculo y a la maravilla del cuello esbelto, los oscuros ojos
Que guardarán la pureza y la blancura más nívea adentro.
d.
Publica un comentari a l'entrada