Digues-me Presència [Retindré gaudis generosos](Melorepte 18)

[proposat per Dolça Parvati]

El meu cor d’atzavara travessa l’atzar
Del jardí del teu cos de magnòlia nocturna.
I s’enfila i s’arrapa, com l’heura,
A les fibres minúscules de la teva carn fèrtil,
Als teus llavis de sínia frondosa i refrescant.

Cada batec duu el nom de fulla del teu esguard,
Ametller en flor, odorant i fet per als somnis,
Pluja per a esclatar de nou el verger
Del bes desesperat, de l’abraçada feta aliança i empelt,
Adob de la devoció i de la joia.

Inunda’m amb la saliva, que el paladar gaudeixi dels matisos
De les diverses maneres de devorar el fruit que recol·lecto
Del teu ventre d’aliment primordial;
Endins de l’hivernacle, construït expressament
Per al teu esperit d’orquídia, guardo la llavor
De saber-te sembradora de la meva pell,
Alfàbrega que embolcalla l’aire amb la seva flaire única.
I la tenacitat i el repòs i l’enigma que amaga
Tots els secrets que no puc cridar als quatre vents...