deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

17/6/15

Cobdícia (o Piràmide herètica)(Relats conjunts)

Allà, sobre l'esplanada, construïda amb grans carreus de pedra de la zona, hi havia la principal mostra de la gosadia i de la cobejança il·limitada, de l'absència de pors i, alhora, l'amulet de les mil supersticions. En resum, la piràmide herètica de la cobdícia humana. I davant seu, dissimulàvem que badàvem les boques en un inútil intent de no deixar-nos aclaparar per la sorpresa i per la magnitud d'aquella obra magnífica.

Imaginàvem els rituals celebrats en aquell recinte piramidal, amb les figures tallades en blocs uniformes i ingents. Serps emplomallades, deien els més llegits, Kukultan o com s'escrivís, murmuraven els salvatges. I resàvem, crucifix en mà, per no ser contaminats per aquella raça inferior, que havia estat subjugada sota el poder del nostre Déu, l'únic i el verídic. Sentíem menyspreu per ells, i aquest sentiment era recíproc, sens dubte, perquè les seves mirades així ho demostraven.

Interiorment, però, inclús nosaltres, que salvaguardàvem la puresa de la fe amb les nostres oracions i manllevàvem pensaments pecaminosos de les ànimes del ramat, ens meravellàvem del que havia estat capaç de fer una civilització primitiva i tan poc desenvolupada com aquella. La visita durà ben poc, just després d'inspeccionar cada trapa i cavitat, tot compartiment i accés al que anomenàvem El Castell, perquè no ens venia de gust ni ens rotava anomenar aquella estructura profana d'una altra forma més divina. A més, aquell munt de pedres perdria el nostre interès en qüestió de minuts.

En tornar, el camp de les mil columnes resultava menys impressionant. Ens havíem mentalitzat que allò només era una extensió pètria en plena decadència. L'or, l'argent i les pedres precioses caldria trobar-los en altres llocs. Durant el sopar, ja decidiríem quines indígenes dur-nos al jaç. Al dia següent, ens desplaçaríem cap al sud-oest, després de sacrificar alguns homes per sembrar el pànic i com a mostra de respecte d'aquells incivilitzats cap a nosaltres.