deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

15/10/13

Vigília (o Sístole i diàstole)(Relats Conjunts)

I la ferida no sagna, estesa en tot l'horitzó,
Quan la muntanya delimita cada batec del cor,
Sístole i diàstole sense fre, fins que el topall
Sigui la pròpia pell, sense més camí que l'alè.

I la cicatriu és recorreguda pel misteri extens
I intens, canviant com el pas dels núvols davant
Dels ulls, i un cor viu es desviu per no aturar
L'accelerat ritme frenètic del seu món interior.

Desplega artèries, venes, gotes de sang fetes desig,
La vida en un sol segon, els somnis més bells, inclús
Els malsons, perquè la vigília també eternitza la nit.

Desfés nusos amb el passat, glops de fel que faran
Amarg tot centímetre caminat com si fossis nou-nat:
La ruta cap a l'infinit és temerària, com el desconegut.


Èpsilon (Melorepte232)

Hi havia un pont de fusta i els vents ancestrals
De fragàncies celtes, i la tendresa d'uns ulls somniadors
I la complicitat del teu nom, el poema més bell
Que les oïdes poden reclamar, de pell de violí.

Hi havia la por i la inquietud, el terreny ignot
D'un cos de nou virginal, d'uns dits eternament pacients
Amb la impaciència de l'ímpetu pel frec innocent,
Distret, tan ple d'adolescència com d'experiència, pur.

Hi havia tant d'abast en l'onatge que l'horitzó
Semblava tan infinit com el silenci de poder-te contemplar
Una vegada més, abans que la màgia es trenqués amb els mots.

Hi havia un desig callat, el titubeig més ínfim i breu
Que es pugui imaginar, quan els llavis van trobar, finalment,
La drecera que duia, ensems, el Cel i l'Infern, el vincle i l'anell.