deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

27/2/14

Pecúnia, Diàfana Letícia

d. e. p.


Viure amb la celeritat del funambulista,
Dirigir-se cap al sud, on el sol escampa
El seu reialme amb l'escalfor dels braços
De la mare més tendra, el bressol únic.

Riure amb la tristesa i la joia de melodies
Fetes penjoll d'albada, rou begut del calze
De jaç d'herba fresc deixat enmig de la via
Dels homes, freda trajectòria de la dalla.

Viure amb la pecúnia del tràfec, diàfana
Letícia de raure on els déus no sol·liciten
Ni escolten arguments ni clemència, sempre.

Riure en l'entrellat d'unes giragonses, oxímoron
del plor i el somrís, mentre la pèrdua abandona
Al fons de l'ànima arestes de la màgia del músic.

26/2/14

Brúixola (o Nímfules)[dibuixet]

Com seguir l'imant de la demència
Amb la brúixola dels dits,
Pell feta ardència,
Allau de nits

On les llunes no tenen clemència
Quan s'és feble, i els pits
Són cau i essència,
I bell laberint.

Com esdevenir humà i beure
A llargs glops àvids la vida,
Plaer succint,

Fins que la febre fa entreveure
La porta escàpola, l'eixida
Que es va diluint.

Sàlvia (o L'Arcàdia idíl·lica)(Melorepte240)

Com perdre's en un bocí de mar entrellaçat a la porcellana
Fràgil de viure en l'abisme del record del perfecte dilema
D'esdevenir humà i petri, passeig damunt de les aigües
Turbulentes del teu nom, i saber que, enmig de l'ofec, és oxigen.

Com regirar el reflex del mirall i trobar-t'hi, bella com un poema
Sempre imaginat, en l'àgrafa dèria de desitjar-te en la nit blana
On el gemec i el malson són un, l'asfíxia dels teus dits, farga
Per modelar-hi el ferro del llast que ha d'enfonsar-me a l'origen.

Com predir que, a l'alba, retornaràs tan efímera com necessària
Al meu seny, dement des del comiat, igual que el viatge a l'Arcàdia
Que vàrem crear amb els teus llavis i les meves mirades de vertigen.

Com reconèixer que visc en l'embalum fet d'ombra i lluminària
D'uns dies idíl·lics que no marxaran, i respirar aromes de sàlvia
Mentre et xiuxiuejo els versos escrits en el cor, l'enyorança amarga.