Com seguir l'imant de la demència
Pell feta ardència,
Allau de nits
On les llunes no tenen clemència
Quan s'és feble, i els pits
Són cau i essència,
I bell laberint.
Com esdevenir humà i beure
A llargs glops àvids la vida,
Plaer succint,
Fins que la febre fa entreveure
La porta escàpola, l'eixida
Que es va diluint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada