deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

13/11/14

Falòrnies (o Icterícia)[Relats Conjunts]

Han passat els anys i sembla que ningú ja no recordi totes les falòrnies creades al seu voltant, sobretot per qui havia confiat en ella. La memòria també li deixa el regust amarg de les vexacions sofertes per qui havia de guiar el poble amb els seus discursos d'un Paradís promès, d'obrir la terra i allunyar el mal, de tantes creences esmicolades per murs d'incontinència. Avui, l'hortet és la seva única preocupació des que es lleva. D'hora, ben d'hora. Com havia fet al llarg d'aquest període il·lusionant. Les tomaqueres, prenyades de rojor, les bledes, les pastanagues, i cols i carxofes, quan arriba el fred, i unes gallines remouen els quatre pams de corral de les minses pertinences que encara conserva.

Han passat els anys i encara recorda els ulls aliens atacats per la icterícia dels somriures, tanta fel acumulada no podia ser bona... I la ràbia i la rancúnia, tantes plantofades en tan poc temps... I la barca, que duia bon vent, que coneixia el rumb, i el naufragi d'una negació rere una altra, i les amenaces, fosques com l'atzabeja... Demacrada, ara sols espera que la terra es clivelli, que esdevingui lliure i que es desempallegui de jous i de buiracs, amb fletxes ensangonades, i les àligues que sobrevolin el cel siguin nobles, pures, mai estampades en draps que segueixen hissats per embrutir i llastar el camí al futur.

Han passat els anys i ressonen els clams d'Ítaca a les oïdes de Joana, la dels Ortega de l'Eixample, la mateixa. La que va recolzar la valentia d'un poble, de tot un poble, que continua lluitant. Amb entusiasme i alegria. Tan a tocar... que ja no és un somni, sinó la realitat.