L’he encertat de ple, mortalment. Allà on hi havia un nas, ara hi ha
una rialla sanguínia, que horroritza aquell qui el mira. La ferida no
esquitxa amb tanta força; abans que acabi el nostre número acrobàtic,
haurà expirat. Per dissimular el trau l’hi col·locaré el nas de pallasso
i, primerament, pensaran que s’ha endormiscat dins del canó de l’home
bala accidentalment, amb el seu tarannà bromista. A dalt del trapezi,
però, tindré la serenor més calculada. Per no despertar sospites. Qui la
fa la paga… Desgraciat pallasso, que no sabia com les gastava el marit
de la seva amant…
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Disparador d'OrcinyBooks. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Disparador d'OrcinyBooks. Mostrar tots els missatges
22/12/14
L'horror de Nadal (o Regalèssia)(Disparador #11 d'Orciny Books)
En despertar, la boca pastosa, amb un
regust de regalèssia, em fa mal. No fou bona idea fer un ninot
després de la nevada i la tempesta familiar del dia anterior, enmig
del dinar de Nadal. Però era una forma de reconciliar-se entre
germans. A més, tothom sap que aquestes dates propicien els
conflictes de família. El que no esperava, però, era que, tot
aprofitant que amuntegava neu per al cos, el meu germà, rancuniós,
m'estampés la pala als morros. I menys que l'eina li servís per
cavar la meva pròpia tomba, al meu jardí, sota les fabàcies,
encara viu.
16/12/14
Anestèsia (o De(i)ferències)(Disparador#10, d'OrcinyBooks)
“La dissecció del membre és dolorosa i desagradable. Sobretot si
s’efectua sense anestèsia”. Aquestes paraules sempre són recordades
abans de traure la baralla. Les deia el professor just començar la classe
d’anatomia, palplantat davant del cadàver. Nosaltres, però, prestàvem
més atenció en combinacions. Tan viscerals com dements, apostant
l’insospitable, com si ens hi anés la vida. Però també la salut.
Novament, ens reunim, com científics bojos o jugadors empedreïts,
sense cansar-nos de repartir les cartes i de gaudir, sota el compàs del
so metàl·lic dels nostres membres perduts, que ens recorden que no
tornarem a tenir mai més una bona mà.
10/12/14
Pólvores vàries (o Herètica)[Disparador#1, d'Orciny Books]
El passeig es fa llarg, i hem de pensar qualsevol estratagema per esquivar la llum del sol. Fins ara, hem esperat cada nou pleniluni, hem fet rotllanes i encès fogueres, llançant-hi les pólvores adients, i hem clamat al cel quan, un cop més, el sortilegi no ens ha ofert un resultat favorable. Consultem de nou el Llibre, i tots els passos són seguits fil per randa. Tot i així, l'avi continua estant als ossos i sense poder tastar carn. Tres generacions de licantrops i ningú no sap desfer el malefici de la bala de plata que li travessà el cor...
9/12/14
Èxtasi (o Artística)[Disparador#2, d'OrcinyBooks]
La porta féu pas, amagant darrere seu el qui l’obria. L’olor de
resclosit i de putrefacció que envaïa l’estança vaticinava l’espectacle
dantesc que s’escampava per tot arreu. Per les parets i pel terra,
l’amuntegament de cadàvers, amb vísceres i sang, membres amputats, ulls
sense conques, cabelleres arrencades de soca-rel… El seu punt de vista
psicòpata només veia bellesa en aquella hecatombe, la seva obra d’art de
mesos… El vòmit de la noia el despertà d’aquell èxtasi; li malmetria
l’harmonia del conjunt amb sucs gàstrics i menjar no digerit. La
plantofada la deixà inconscient, a punt per esdevenir art. Per sempre.
Orciny Books
Assassinat a la convenció (o Robòtica)[Disparador#9, d'OrcinyBooks]
La mà del robot sosté el revòlver
que l'apunta. En plena demostració, mentre explicava els avantatges
d'aquell nou model. Sap que ja és home mort, a pesar que es trobi
envoltat de policies, enmig de la convenció de Seguretat Estatal.
Perquè el seu robot és infal·lible quan ja ha assolit la seva
missió. Ningú no es mou; ni el President del Govern, ni els alts
càrrecs, ni la resta dels programadors. Tothom pensa el mateix i no
vol augmentar el nombre de víctimes amb una heroïcitat. L'enginyer
encanonat s'adona que fou un error comprar les peces necessàries al
basar xinès.
Orciny Books
Orciny Books
1/12/14
La decisió de Manperel (o Efervescència)[Disparador#8, d'OrcinyBooks]
Ha estat nits sense dormir, amb el cervell en efervescència. Per
això, fa un cop de cap, així ho sent. Ha de canviar la metodologia en el
seu tarannà de creador boig. Després de tants invents, tots ells
fallits, després de tants teoremes, fórmules, dissenys aerodinàmics i
futuristes, que rebien bona acceptació però, a l’hora de la pràctica, no
reeixien, ha de fer-ho, per força. Per no ser recordat com un fracassat
en el seu camp. Serà millor que deixi de batejar cada nova idea amb una
esdrúixola. No ho sap del cert, però, potser així la malastrugança li
canviï…?
Orciny Books
Orciny Books
25/11/14
Erràtica (o Distàncies)[Disparador#7, d'OrcinyBooks]
La noia camina, erràtica, per la carena coberta de neu. No hi ha
rastres que l’ajudin a sortir del bosc. Sembla desorientada, dubitativa,
amb la sensació de qui ha despertat en un lloc sense distàncies; no sap
cap a on tirar. Es percep un lleu tremolor, quan les cames li fan figa i
cau, també el barret. El recull i segueix endavant. Somica, al llindar
del plor desesperat. Voldria xisclar… A escassos metres, l’escena queda
ben enquadrada en el punt de mira del fusell d’assalt, observada pel
franctirador, parapetat rere una roca, a punt de prémer el gallet.
Espera instruccions.
17/11/14
Còlera (o De[m{A}]lícia)[Disparador#6, d'OrcinyBooks]
En mossegar el mugró, s'atura amb els
ulls encesos en còlera. El que era una delícia fins llavors esdevé
fastig, avorriment. Plega, es rendeix. Apaga el foc i serà fred
amb ella a partir d'ara perquè ha actuat amb malícia. Tot el món
pertany a tot el món, però ella és pertinença exclusiva d'ell. Per
això, el pírcing que travessa l'arèola no hauria de ser al cos
d'ella. Nits de cobejança per devorar-la s'han anat en orris. Prem
el commutador i la cuina queda a les fosques, amb el cos exànime de
l'Alícia damunt del marbre. Avui s'ha acabat l'àpat.
10/11/14
Mètode d’astúcia i de fal·làcia [Disparador#5, d'OrcinyBooks]
La guineu, ha estat caçada. Seguint el mateix. Mètode d’astúcia i
de fal·làcia, amb què ha enganyat, a tots els seus socis. La timba, era
bon esquer, infal·lible i llépol. L’afegitó de les prostitutes, de
l’alcohol i del tabac, amanit amb tot un reguitzell d’estupefaents prou
assortit, garantia que, el parany anés com la seda. Els cent trets a,
boca de canó, l’han cosit per complet. I el foc, ha suposat la cirereta i
el punt final, a la feina. Excel·lent propaganda, per mantenir a
ratlla, els enemics. S’escriu Taïaut? El sicari respira; té sort de disparar millor que redacta.
3/11/14
Perícia (o Influència selènica)[Disparador#4, d'OrcinyBooks]
En Melquíades és qui posseeix una perícia inaudita en el vetust art de
l’astrolabi. Per això, ell és l’encarregat de guiar el rumb de la nau
quan cau la nit i les estrelles titil·len per deixar-se desxifrar. En
canvi, el pleniluni no ajuda a desenvolupar la tasca, però l’únic que
ho sap és ell, que intenta controlar la luminescència selènica perquè no
el distregui. Inútilment. La metamorfosi s’esdevé sense adonar-se’n. La
sort de la tripulació és a les seves urpes, als seus ullals, tot i que
intueix que ningú no arribarà a bon port, degut a la seva fam
d’home-llop.
2/11/14
Màscares (o Indumentàries fantasmagòriques)[Disparador#3, d'OrcinyBooks]
Sempre ho fan tot els quatre plegats. Inclús les entremaliadures. Aquest cop, a les golfes de la casa abandonada, on la llegenda hi situa un reguitzell de misteris dignes de les millors històries de terror d’Edgar Allan Poe. Però la troballa els decep: pols i desordre i cap dels fantasmes que tant es rumoreja que emplenen l’estança, amb l’excepció d’una bola de cristall. Per immortalitzar el fet, es fotografien al voltant de la bola. El revelat els farà canviar de parer, quan es vegin abillats amb màscares i indumentàries fantasmagòriques. Serà millor dir que eren en un ball de Carnestoltes…
Orciny Books
Subscriure's a:
Missatges (Atom)