Impudicícia (Misèria VI)

Brills de subtils paranys,
de clams freds de la por.
No tolerem enganys
ni vosaltres ni jo

Salvador ESPRIU.

...Però allunyo
La metzina
De l'escorpí,
Perquè en oasis
D'enyorança
No vull sofrir
Son turment.

Sóc l'oblidat
Verm, una altra
Vegada mut.
El silenci
Serà ma llar
I el meu ajut
Contra el vent

Infectat
Per l'impúdic
Alè del Drac.
Guardo la verda
Esperança
En el buirac
Del lament,

Perquè em torni
Quietud fèrtil
En el repòs.
No desitjo
L'escarit
Drac ni el seu cos
Decadent

Si desfulla
L'alegria
Que arrela en mi.
Sent lacai
De l'enveja,
Cerco el verí
Sense fi

I travesso
En silenci
L'última llum;
Esdevinc
Frigidesa
De l'etern flum
Del morir

I agonia
De ma vida,
Foc que es consum
En la metzina
Del fals Drac.
Sols sóc el brum
Del meu crit

En va intento
Allunyar
El desconsol
Que m'emplena
L'esperit
I que no vol
-Pur despit!-
Deixar-lo lliure.
S'eclipsa el meu sol
I seré nit.

Ànima de bèstia (Misèria V)

Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac

Salvador ESPRIU.

...I no seré
La feble ànima
Del respirall,
Perquè metzina
D'escorpí
Em faci estrall
Vanament.

És epuló
Que no atura
La seva fam.
Leri-leri,
Equilibrista
Só del seu bram:
El turment.

El catau
De la bèstia
És el greixum
Dels meus artells,
Reravera
De l'embalum
Del seu crit.

l'ínfim guimbarro,
Gori-gori
Del meu esguard,
Fa que el meu goll
Sigui enorme,
Gegant bastard
Del saïm,

Que, novament,
Es querava.
Seré rasclum
Del món insmone,
Fals saltiri
Entre el reblum
Del resclum,

Ans que la xinxa
La sang xucli
De tot el folc
Que es tornava
Ferma defensa,
Envers el solc,
Del perfum?

El Drac torna
A demanar
El dring d'argenç.
Però l'arlot,
En silenci,
No en tindrà gens.
Del quartí,

El corc n'obté
Gotzos somnis
De l'embriac,
Del xaruc quídam,
Que ha volgut
Enganyar el Drac,
El setí
Enterc i flac,
Tornat vell parrac
Pel seu verí.

Primícies (Misèria IV)

El seu urc passa de mida,
i el pacífic capità,
pel prestigi de l'alt càrrec,
li tallava en rodó el cap

Salvador ESPRIU.

...I el Drac em mira
Amb el seu
Ull de cristall,
Creient-se candi,
Com caiman
Perdut en el call
De l'oblit.

Lluny, en la fosca,
Novament
Trobo el perfum,
Ferit pel mec
I pel monstre
Que ja es consum
En la nit.

I la barjaula,
Insistent,
No aprèn nous mots.
En el Drac
trobarà el premi,
Ninots de llots
Dejunant,

Perquè l'enveja
El corromp
Intensament.
Voltors de l'odi
Arribaven
Al cos morent
Del foscant.

Tindré primícies
De l'erm fred
Del gelós Drac,
Ans que fletxes
Fugaçment surtin
Del seu buirac,
Voraç corb

Que em devora?
El monstre buf
Fa el seu bruel
En el serrall
Que el rebutja
I, essent cruel,
Em torna orb.

La buida xicra
Serà xeflis
Per a sa fam;
Dono la baca
A sa queixa
De tenaç clam,
Xiribec

Del meu viure.
És patafi
Del pútrid llac
Del seu orgull.
No separa
Amb el patac
Del doblec
L'indivisible
Ramat. El llimac
És massa a frec.

Supèrbia pútrida (Misèria III)

Els anys m'han entaforat
records de calaix de sastre
clepsa endins. Sento remors
de serpents de cascavell

Salvador ESPRIU.

...Però el temible
Verí del
Decrèpit turc
Em fa haveria
Per al güell
Rabiós, urc
Del plebeu.

De nou, de futris,
Eesdevé
Fals món on visc.
Com a xueta,
Serà nit
Que robi el fisc
De ma veu.

En sa obscura
Pell de Drac
Torna el ressò
De la venjança,
Xantre mut,
Que imito jo,
Sense rang.

Serà superba
I minvada
L'ombra del Drac,
Qui em persegueix
Amb la passa
De l'erm xerrac
En la sang,

Perquè el silenci
Hagi d'ésser
Refugi meu?
Retinc el temps
En la fosca
De la Mort greu,
Escorranc

De ma ànima.
El mandrós monstre
Dorm en el soll
On llençava
L'almoina sola
En el som toll
Del Drac ranc.

Sa ferum pútrida
Vol malmetre
El perfum pur
Que sempre guardo
Contra el seu
Conegut furt;
L'afalac

Serà l'arma,
Vers la ràbia,
Més eficaç.
Amb ell ensucro
El camí
Cap al meu jaç.
El parrac
Que serà xanxa
Del desenllaç,
Obac escac.

Ràbia (Misèria II)

Tenim la raó

contra bords i lladres

el meu poble i jo

Salvador ESPRIU.

...I esdevinc ràbia

En la nit

Envers el Drac

Qui torna a encendre

El seu foc,

D'estèril pac,

Insistent.

Amb la barjaula

De l'orgull

Farà el pinyac,

Melanosi

En la pell

De l'atziac

Sofriment,

A la rabera.

La brivalla,

De classe absent,

Em deixa la ira,

També el cròtal,

Bord descendent

De l'eunuc.

Amb llur estèril

Veu, sóc ara

L'etern xemic

Del dejuni

Imposat pel

Cruel i inic

Truc del cuc.

Seré l'odi

De l'oblidat

Ós, fent son ball

Amb musica

D'orbs gitanos,

Metec mestall

En mos ulls,

Abans que l'ombra

Del passat

Acabi amb mi?

No desitjo

Sa claror morta,

Fals benjuí,

Sos rebulls.

El corb i el Drac

Es faran ali

En el burxanc

De llur enveja,

On fingeixen

Amb pas de cranc

Llur nyec-nyec.

En l'hivern

De llur cruesa,

Venc la Xelec

Que em donarà

La xavalla

Del periec,

Que no hec,

Lluny del silenci,

Perquè no crec

El Drac ni el mec.

Xelec=neu en hebreu.

 

Misèria (Relats conjunts)

[...aprofitant l'avinentesa del Centenari del naixement de Salvador Espriu, també...]

Al prat de l'herba molla

hi ha verí d'escurçó:

s'emplenaran de sobte

aquests meus ulls de mort

Salvador ESPRIU.

...Però em defenso

De la fam

Del feroç Drac

Amb les paraules

Que ressonen

En l'atzucac

De la nit.

Deixo allunyats

Tant l'enveja

Com el verí,

Perquè, en el torb,

La seva ira

Pugui morir

Sens despit. 

Só la falena

Qui recapta

El brut argent

Del miserable

I de la meva

Ombra morent.

Sóc bufó

 D'humil, morta

Cort de reis orbs,

On el voraç

Drac la gana

No apaga mai?

Surto del jaç

D'escurçó

Per a caure

En les urpes

Del repulsiu

Monstre: remou

Mes entranyes

I encén, aspriu,

El seu foc,

Cremant vilment

La veu calma

De l'esvoranc,

El sord cadí

De la cruesa

Del crim de sang

Del badoc.

Fa rendir-me

La feixugor

De ses sentors,

Que m'envolten

I es tornen

Negres voltors

Del fals Drac,

Que lentament

Mengen, nafren

El fetge sa.

El meu turment

Serà odi,

Udol del ca

Més manyac,

Esdevingut

Llop per a atacar

L'home del sac.

Relats conjunts