deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

27/8/15

Misericòria (o Càrregues)(RepteDCVII)

Sempre repeteixo la mateixa mirada de misericòrdia i d'agraïment quan, a la palma, m'hi cau una moneda. Així, la persona que m'ha ofert, tímidament i fugaç, l'almoina se sent satisfeta per la bona obra i, en l'aixopluc d'aquesta bona obra, s'espolsa la culpabilitat de trobar tan a prop la indigència. Mentrestant, la veu de les campanes indica l'hora exacta. Cal començar a plegar veles abans que es faci més tard. Per avui ja n'hi ha prou, penso, tot sentint el pes de la xavalla arreplegada al fons de la bossa de mà. Ja tindré ocasió de desempallegar-me'n al llarg del trajecte cap a casa.
 
Avanço feixugament fins al riu —les llambordes no faciliten l'avanç del carretó— i, mig amagada pel canyar, m'ajupo al voral i em desprenc de la brutícia que em cobreix i desfigura el rostre, les mans, el coll. L'aigua gelada em provoca un calfred perllongat, tot i que m'afanyo a canviar-me de roba. Dissimulo l'embalum rere un reguitzell d'arbusts i desaparec d'allà amb passes àgils i decidides.

Alliberada de tota càrrega quan travesso el llindar i m'acull l'escalfor de la llar, encara no ha arribat el meu marit. Prendré un bany reconfortant mentre l'espero. Aquesta nit, com cada dijous d'hivern, toca òpera a la llotja particular del Liceu. Demà serà un altre dia per interpretar el paper més reeixit, el més convincent. Enmig del carrer, en un recés per a les ànimes, la pròpia i les alienes. Si no, seria tan avorrida la vida de renda...