deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

25/11/14

Convocatòria (o Poètica enigmàtica)(Repte ClàssicDLXXII)

La crida l'agafa a contrapeu i per sorpresa; en un principi, la refusa però, alhora, el captiva: dins seu, una munió de sentiments s'amalgama i batalla. Des de la nostàlgia a la desídia. I, des que és a l'atur, se sent més mandrós i insomne. Recorda els bons moments navegant per aquell espai cibernètic, tot creant textos a partir d'unes pautes. Avui, de nou, com qui ha desenterrat un fòssil, apareix una nova convocatòria, que farà trontollar la pàgina, ho intueix.

Es posa mans a l'obra per no perdre pistonada: amb un termini tan curt és fàcil descuidar-se'n. I les primeres línies vaticinen una feinada àrdua...

Silenciós com un diàleg de sord-muts,
Aixeco murs en el desert, beduí
Que cerca dàtils, aljaves i benjuí
A bon preu, enemic de les multituds

La nit el confon. Ara es posa a rimar i del que es tracta és d'escriure un relat, tres-centes paraules de màxim. Les bosses sota els ulls, pel cansament, cada cop són més malva. El cervell li bull, havent de treballar contra rellotge; se li ha rovellat la neurona, ho nota. S'aixeca i es dirigeix a la cuina. Potser un whisky l'ajudarà a aclarir idees. Es coneix, sap que no podrà beure sols una copa per calmar nervis. Tanmateix, s'amorra a l'ampolla, i engoleix sense respirar. Quan para de beure, ja ha consumit la meitat del contingut. Els ulls, carregats d'espurnes d'alegria, li brillen. En el trajecte de tornada al despatxet, ensopega amb la catifa col·locada al bell mig del passadís i cau tan llarg com és. S'adorm abans de topar amb el terra, inclús ronca. Es desperta, amb la sensació d'haver deixat alguna cosa penjada. Darrerament, li costa centrar-se. A la pantalla de l'ordinador, encara encesa, la presència de quatre versos enigmàtics el capfiquen per tot el dia.

Erràtica (o Distàncies)[Disparador#7, d'OrcinyBooks]

La noia camina, erràtica, per la carena coberta de neu. No hi ha rastres que l’ajudin a sortir del bosc. Sembla desorientada, dubitativa, amb la sensació de qui ha despertat en un lloc sense distàncies; no sap cap a on tirar. Es percep un lleu tremolor, quan les cames li fan figa i cau, també el barret. El recull i segueix endavant. Somica, al llindar del plor desesperat. Voldria xisclar… A escassos metres, l’escena queda ben enquadrada en el punt de mira del fusell d’assalt, observada pel franctirador, parapetat rere una roca, a punt de prémer el gallet. Espera instruccions.