Es desclou la tenebra...: Niporepte

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Niporepte. Mostrar tots els missatges

19/9/15

Insòlita panoràmica (o Màgia)[Niporepte150]

La porta es bada

Al bell mig del paisatge.

De sobte, l'herba,

El vent, la llum... La vida

Màgica en travessar-la.

30/1/15

Alfabètica lascívia (Niporepte136+RPV252)

Excèlsior I: Cúpula
I si retornen
Les dones de ma vida,
Tindré prou besos?

I. Àngela
Pitram que alleta
L'esperança que acabi
La fam a l'Àfrica.

II. Bàrbara
L'esguard observa
Les corbes sinuoses
De la nuesa.
No cal dir cap paraula...
Heus ací l'Harmonia.

III. Cecília
Gel i foguera.
La faldilla més curta,
La llengua perversa.

IV. Dànae
El cos més tendre
Sucumbeix per fi al setge.
Dents que el devoren.

V. Èrica
Tremolo, vesta
De fulles al vent: temo
Recórrer membres
Ignots amb dits maldestres,
Que han oblidat les dones.

VI. Fàtima
La nit despulla
Desig, caliu i segles
D'arts amoroses.

VII. Gràcia
Fingir que dormo
Quan el batec compassa
Pell i libido?

VIII. Hipòlita
Vine i fustiga'm
De nou. Fins a trenc d'alba,
Tria la forma
Del martiri que aferri
El meu cor als teus llavis.

IX. Ifigènia
Gaudeix com verge
Oferta a Déu en ànima
I cos. Jo et lloo...

X. Jèssica
Quin nom tindries
Al regne del Valhalla?
I al meu jaç, bella?

XI. Kàtia
Amor, desvetlla'm
Pe gaudir de la posta
I de l'albada.
Tenir la mel als llavis
És present de la vida.

XII. Lucrècia
Blau, verd, roig, porpra...
Has pintat els meus somnis
Amb ton somriure.

(...)

Excèlsior II: Mènsula
Per què recordo
El gust, la pell, l'aroma
De totes elles?

2/1/15

Pèrdues (o Sàpigues la presència...)(Niporepte134+RPV250)

Sigues avui navegant i solitari, barca que guia

La perdició cap a mars ignotes, la llum del dia,
El salobre i el llibre en blanc d'un cor sense metgia.

Sigues soldà i esclau, fustam que ofereix rumb
I resistència, corrent invisible i mudesa del grum,
Jaculatòria i encens quan s'hagi perdut el perfum.

Sigues pedaç i Univers perenne, nit estrellada
I misteriosa palpebra per a la puresa feta mirada,
Dalla que talla i silenci que calla, una altra vegada
Abans que l'horitzó sembli ferida, traç de la mort.

Sigues jo i nosaltres, alhora, la pell que és conhort
Tardoral i la clivella que et respira mentre t'asfixies,
L'esperança que resta i les nits després dels dies,
I seré l'espiral cap a enlloc, el romeu, el rou, les vies.

22/12/14

Adolescència i peripècies (o Històries ombrívoles)(RPV249+Niporepte133)

A tota Liesel Meminger anònima...

Perquè l'horror i la sang poden esborrar
El plaer més gran d'aquest món, llegeix-me
En somnis o en plena agonia, en l'holocaust
De l'ànima abans que sàpiga que et perdo.

Perquè la inquietud i l'esperit lliure peixen
El guariment i la cendra, el desànim i la por,
Guia'm entre línies i paràgrafs, cap al teu
Pit adolescent, tendre, alè gèlid de la boira.

Perquè ets influx i reflex, flum que transforma
Els meandres en siluetes per combatre la vetlla,
Omple'm els llavis d'històries ombrívoles i noves.

Perquè sóc lligam entre els teus braços, impuls
Abassegador i clam contracorrent, fàstic i goig,
Narra'm les peripècies de l'home; també l'horror.

4/12/14

Fàbrega (o Heràldica)(Niporepte130+RPV 246)

Igitur qui desiderat pacem, praeparet bellum

F. R. Vegeci.

Eixampla els teus braços, murades en les regnes
Del sol, que escampa campers de llum on el dia
I la nit se salven, s'agermanen en l'harmonia
Sense disputa de l'aliança de llurs regnes.

Gaudeix de l'instant, a glops llarguíssims, insaciables
Com l'esperança que mai no minva ni recula,
Entre els repics del ferrer que forja i vincula
Atzurs i gules, porpres i sinoples, erminis i sables.

Fendeix en el blasó l'esmalt, combina també el metall,
Peça per peça, com qui mobla la lliça i les armes,
Amb la força de l'embat i la mel del somriure.

I prepara-ho tot, inclús l'espúria nissaga del vassall,
Princesa, tingues-ho lligat, abans que les alarmes
T'avisin de la imminència d'un nou torneig.
Això és viure.

31/10/14

Resiliència (o Sàpigues el lapislàtzuli de la còrpora de l'íncube)(Nipo127+RPV243)

Desperta, dona,

I espolsa't la peresa.

L'espill t'espera.

Fins i tot la poncella

Tem el temps que mustiga.

28/8/14

Misèria (o Rapsòdia ibèrica)[ RPV238+Niporepte122]

A M. R. B., el titella papissot

Dies de passar fam, amb les soles de sabata llestes

Per ser devorades esdevingudes filet suculent, sols

I cansats de les bufetades vingudes de qualque banda,

De les plantofades d'un futur estranyament millor.

Nits d'insomni i de misèria, amb el rau-rau del cap

Enmig de l'estómac, i aquestes vísceres que senten

Basques de tot allò que ens envolta, com un verí

Que hem d'engolir, junt amb la queixa i la rebel·lia.

Jorns de buidesa interior i de dèficit d'abraçades,

Si el xim-xim és diluvi que ens deixarà sense llar

I amb el discurs de trista comicitat d'un míser clown.

Vetlles eternes de decisions i de condicions subjugades,

Entre fantasmes en blanc i negre, del passat, mentre un

Putxinel·li creu que ens governa, minúscul gran dictador.

27/6/14

Sàpigues l'èxode (o Notícies nàufragues)[Niporepte117+RPV233]

Tanmateix, entre els taulons escampats a la platja,
En el desordre capriciós engendrat per les onades,
Crèiem sentir la flaire familiar de la llar, endebades,
La seva confortable calma, barrejada amb el paisatge.

Sèiem, emmudits, amb el silenci hermètic, necessari,
Desprès arran dels plors i dels crits i del rebombori
I del torb, després de l'èxode, com orfes en el desori
De cercar unes mans maternes allà on regna el desvari.

I solament esperàvem, com qui reconeix l'esperança,
La clara silueta tènue d'una vela en l'horitzó, dibuixada
Amb traços tan clars com imperfectes al fons de la mirada
Del guaita, en anunciar la notícia, inclús abans del drama.

Tot i així, els nostres ànims eren dèbils com una flama
Encesa al bell mig de l'huracà, rebecs de tanta recança.

10/6/14

Bàscules (Niporepte115)

En la disbauxa
Del jou i dels contrastos,
Quin pes tindria
L'ànima d'un sol home
En la tardor dels Règims?

25/9/13

Ràbia (o Estàtica majestàtica)(Niporepte100)

Encén la ràbia
Contra natura. L'arbre
És el clar indici
Que el bosc és majestàtic,
Superior a l'home.

27/5/13

Asfíxia (o Telemàquia)(Niporepte89)

Contra la vida
En apnea, sang lliure
Amb veu eterna.

20/5/13

Miríades trèmules (o Èxode)(Niporepte88)

Mils de mirades
En èxode diari,
Trèmules fulles.

6/5/13

Calàndries (o Retòrica)(Niporepte87)

Saps que cal péixer
Els somnis dia rere
Dia amb la joia?

30/4/13

Onírica música balsàmica (o Eòlica)(Niporepte86, 2)

[A. G. C.]

En l'esclavatge,
Rememora la brisa,
La veu dels somnis.

Pèssima música pròpia (o Penitència)(Niporepte86; 1)

[recordant Auschwitz, Dachau, Sachsenhausen, Neuengamme...]

Diràs: la feina
Em farà lliure, ovella
Del jou esclava.
L'hivern vindrà, i la música
Dins teu serà silenci.