![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigFkd1RSrRX3vd3yWbIoa3jEuz-K4GC4n4hugBoxsj1Zbosm0EUsjOT6vTdTcqrJK_gcZ9HHrOEfpvCvAB7C-LFIxkuSIV7WJWysjLbd4ujNGx_vuv85vt8BZyMoLqU9KdkTxSkf2G2UA/s320/pglBABtmp-1.jpg)
[poema fora de concurs]
I saps com arribar a abastar
L'aire que t'envolta amb carícies
Que amanyaguen l'ànima de l'aigua.
I encara no t'he escoltat la veu
Però en somnis em visites per a gaudir
Amb la pèrdua de serenor que provoques
En sentir propera la teva presència.
L'esperança és rosa que desfulles i mires,
I en cada pètal queda l'essència
Del teu esguard, el meu desig per escoltar-te.