deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

17/7/10

Màcula (Itineràncies poètiques, 97)

La galerna i el llamp, i també el torb,
Com deia el poeta enmig de la demència
D'esdevenir orb malgrat la clarividència
De les paraules, burxada pel bec del corb.

Potser hem escollit la màcula del destorb
Per clamar contra la inclement dependència
Vers una terra que és desferra abans que país.

I sóc tornaveu de cridòria, eco de lluita
Lassa del trepig constant, desig d'esdevenir
Aire pur alliberat en la tempesta. Tot just ahir
Era cadena i jou, fletxa en buirac sense fuita.

Potser hem escollit l'estretor de l'ardu camí
Per aprendre a viure amb la dolçor de la fruita
Pròpia, llibertat abastada pel pensament concís.

Vivències

[per saber com començaria, de ser meu al 100%, el poema, aneu aquí]

...I perpetuar la dolcesa
Dels cants de les orenetes,
De les prunes collides i macades
Pel sol de la flama de l'amor.

Perquè les vivències també
Deixen petges i solcs a l'ànima,
I la modifiquen per sempre més...


{Gràcies, fanal blau, per deixar-te manllevar sense permís}

Plètora solitària (Itineràncies poètiques, 96)

[seguiment extraoficial de L'espill de Francesc Mompó]

Has fet que el mirall
Esdevingui companyia
Meva, contra l'estrall
I contra la malenconia.

Perquè, en el fred reflex
Que em sotja, reprenc
L'esforç de viure, perplex
Com la quietud del fenc

Que sap que espera endebades
La brisa que pugui endur-se
La solitària tija enllà,

Perplex perquè no conec el demà
Ni quan acabarà l'eixorca cursa
Per trobar les teves mirades.

Acròstica itinerància (Itineràncies poètiques, 95)

Estira les hores que plores,
Llangor d'instants que has de viure,
Vida de paraules i gestes, congestes
Inútils que emmudeixen els teus llavis:
Rabent, oblido la tristesa quan restes
Al recer dels versos que, com glavis,
Fenen els membres em duen als afores
Rònecs de la solitud, buscant-te el somriure.

Màscares (Itineràncies poètiques, 94)

La vida estira
Cap a enfora les ànimes.
No em salven màscares
En aquest ball d'insomni
On no paro de moure'm.

Tinc el miratge
D'una gesta passada
Sense conèixer
El mal i els seus orígens.
Desorientat, callo.