deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

26/5/15

Herència (o Rapsòdia amb còmoda i pólvores)(RepteDXCV)

Respira fondo. L'olor de resclosit i de naftalina, junt amb el rastre de la pols omnipresent per qualsevol racó de la casa, li omple els pulmons i li provoca una tos seca, nerviosa, subjugada. Ara, després del divorci, se sent observada per tot el que ha heretat de la convivència amb el seu marit; les parets i els mobles, inclús el gat que la ronda dia i nit amb ulls blaus, penetrants, maliciosos. No troba la forma de desempallegar-se'n. Tampoc com descansar sense saber-se víctima d'un ofec constant que l'asfixia. Enmig de la llum del dia, la tenebra d'un record li enfosqueix una ganyota, que és el que resulta del seu somriure desdibuixat mica en mica. Ja s'ha avesat a silenciar la veu, que, com sempre, no té interlocutor per a conversar-hi i, mentre observa l'estranya que apareix al seu davant, obre el calaix de la còmoda, on hi guarda el maquillatge, la roba interior, els mocadors de paper. A pesar de trobar-se envoltada i vivint en una apnea constant per superar tantes anècdotes pèssimes, amargues, quotidianes, encara l'alleuja el fil d'oxigen que respira en saber que no li caldrà emprar mai més aquestes pólvores per dissimular les conseqüències de l'enèsima discussió matrimonial.