deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

25/4/15

Trajectòria (o Còrpora d'adolescència)[#viernescreativo]




En complir els trenta-cinc, ens adonàrem, ell el primer i el més perplex, que els anys no només transcorrien, sinó que se sumaven a aquella còrpora adulta tot embolcallant un cervell negat a créixer. Llavors, ja no dubtàvem d'anomenar pel seu nom aquell tarannà irresponsable i narcisista, rebel i colèric. Ell, per la seva banda, continuava vestint roba d'adolescent, amb les sabatilles esportives de colors llampants i elèctrics o les malles d'elastà, mentre es tenyia els cabells blancs, que delataven el pas del temps per a ell.

Patíem en silenci durant cada nou aplec, perquè aquella dèria malaltissa de no voler reconèixer que la joventut marxava dels seus membres ens semblava tan antinatural com dolorosa. I l'entabanàvem amb afalacs i floretes perquè no s'adonés de la nova arruga al rostre o les bosses blavenques que se li perfilaven sota els ulls. Fins que ens va proposar viatjar a Dover en unes vacances conjuntes; així ens ajuntàvem tots els antics alumnes de la Universitat i repetíem el viatge de final de carrera de tretze anys enrere i retíem homenatge al grup musical que ens acompanyava en les llargues hores d'estudi i de preparació de les tesis corresponents.

Contemplàvem l'espectacularitat dels penya-segats i l'extensió ingent de mar, en ple Canal de la Mànega, i ningú no va parar esment en els seus moviments. Subreptíciament, s'havia anat acostant a la vora del precipici i, quan el separaven d'ella una desena escassa de metres, començà a córrer com un esperitat i obrí els braços. La trajectòria descendent ens agafà desprevinguts a tots, també a ell mateix, per la ganyota d'astorament que se li dibuixà a la cara. Aquell dia atziac vestia completament de verd, a excepció de les botes de color marró. Talment com Peter Pan, o com aquella síndrome que se l'havia apoderat del tot.


#viernescreativo