deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

12/12/14

[{Sardònica (Família} Política)] (o Efemèrides)(Relats Conjunts)

Jerónimo de los Cármenes, temptat pels braços llarguíssims de Morfeu, dormisqueja al sofà en una becaina digna de mitja tarda. Però fa just cinc minuts que ha acabat d'esmorzar i s'hi ha arrepapat ben còmode al seu lloc predilecte, des d'on controla els seus dominis: el comandament a distància, la cervesa i el Marca. Gairebé simultàniament, expulsa del seu cos un rot i un pet, ben sorollosos, barreja de gurmet satisfet i de patriota orgullós. Avui, que és el seu aniversari, la sogra l'ha sorprès amb un esmorzar de campionat. Torrades amb oli de Jaén, suc de taronges il·licitanes acabat d'esprémer, cecina de Zamora i un gotet d'albarinyo de les Rías Baixas. I el plat estrella, un remenat de bolets de la zona, collits per ella mateixa, i gambes de Huelva. Tanta amabilitat li estranyava, al començament, però la data se la mereixia. L'efemèride del seu naixement, junt amb el Día de la Raza, li haurà suavitzat el caràcter, es convencia en veure tanta plàtera curulla de delícies, fa mitja hora llarga.

Els ulls se li clouen lentament i es desperta sobresaltat quan s'adona que es perd la desfilada de l'Ejército español, amb el pezidente i el Rei nou de trinca atents a la tribuna. Però l'imant morfeic és poderós i l'endormisca de nou. Fins que un recargolament al ventre el desvetlla de cop. Sent nàusees i li roda el cap. Els ulls, ara esbatanats, veuen al televisor la cabra de la Legión i, tot seguit, homes musculats, rabassuts i hirsuts que es transformen en mànecs i cabotes de martell, sense perdre la formació, això sí, i amb pas ferm, militar. Els mateixos que li repiquen i li martellegen les temples i l'estómac. Es remou en el sofà, li costa respirar. Sobretot quan el vòmit li omple la boca, que no pot obrir, i les fosses nasals. Tanta amabilitat... I, mentre s'adona que ha estat entabanat per la mare política, l'asfíxia se l'enduu tan fermament com Morfeu. Se li grava al cap el somriure sardònic d'aquella pècora, que li entaforava més remenat, amb un color rogenc més peculiar del reig bord* que del camagroc*. Imaginacions teves, es repetia fa deu escassos minuts...


NOTA: reig bord=Amanita muscaria; camagroc=Cantharellus lutescens


Pirotècnia venèria (31 paraules de VullEscriure; 12)

La besa pertot arreu però, quan davalla el camí del melic, el castell de focs artificials no tarda en aparèixer...