deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

26/4/11

Amnèsia (o Síndrome de Diògenes)[RPV168]

A l'"amic" X. M.

Per cercar el meu origen, regiro la brossa i m'enduc
Allò que em sembla familiar, la part que algú
Pugui dir-me que és el ventre que em va engendrar,
O almenys una reminiscència del femer d'on vinc.

Esquinço les bosses i n'extrec la immundícia.
Així jugaré a soldats i putxinel·lis sense ànima
Per apaivagar la ira gelosa perquè segueix l'òrbita
Del món i no admira la meva presència majestàtica.

Davallo pels carrerons, entre contenidors i papereres,
I em barrejo -em costa poc esforç- amb les ombres
Que dibuixen la bella silueta del meu cos d'escultura
Vivent, gairebé al punt de besar l'asfalt i les voreres.

Per recordar el meu nom, he de saber que rima amb userda,
O potser sigui més fàcil utilitzar el femení de verd?

Súplica (Melorepte143)

In Memoriam Marc Servé Denc***r (2006)


Fill meu, vida breu, com l'estel endut per la brisa,
Has escoltat les veus dels núvols abans d'hora
I no pots sentir el batec del meu cor que plora
Per mirar-te als ulls, per besar-te el front? No avisa

La mort quan porta paraules cruels entre bruels
De bèsties degollades, i la lluita és endebades
Si se'n sap el resultat immòbil de tots els duels.

Vida meva, fi de la treva, has tastat la cruesa
De la més gèlida de les besades, l'esmolada dalla
Que talla l'existència i el mut silenci que calla
Per gravar en la làpida l'epitafi que en tu pesa?

No escoltis la súplica d'un pare que empara
En el seu pit cansat les teves futures mirades,
Que no vindran, perquè perds l'alè que t'amara.