deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

18/12/08

Grindaknívur (Repte Clàssic CCCLXIV)

Any rere any, la invasió de les costes de les illes Fèroe per milers de balenes pilot és una excusa que utilitzen els adolescents per demostrar que ja són capaços de ser considerats adults. Aquesta tradició, la grindadráp, quasi una cerimònia ritual, es remunta a l’època dels víkings. Fins i tot s’utilitzen les mateixes eines que fa un mil•leni: la força de l’home, una corda i el Grindaknívur. Res més per aturar aquesta invasió quasi obligada dels cetacis, inofensius fins al darrer instant, malgrat nedar en una aigua ja vermella per la sang dels exemplars ja sacrificats.

Hákun desperta i es vesteix. Avui és el dia de la invasió de les balenes. I aquest any també compleix els divuit. Ha de ser a la platja ben d’hora per aturar els insults i els cetacis. Des de petit tots els companys de l’escola l’han titllat de covard i d’homosexual. Sobretot Pauli Ellefsen, el fill de l’alcalde. Avui, però, s’adonarà que ell ja no és un mocós que només sap plorar i demanar ajuda.

Després d’esmorzar, Hákun s’abriga i es dirigeix cap a la badia de Nes, on la munió de mamífers s’aplegarà. Allà, tot sol damunt de l’arena molla, sense familiars per recolzar-lo, haurà d’aconseguir la seva proesa: matar amb les pròpies mans un d’aquells animals, que invadeixen les seves costes i fan perillar les reserves de peix per suportar el llarg hiverns. Cal demostrar-los que la sang víking també corre per les seves venes.

En arribar a la platja, el primer que veu en Hákun és en Pauli somrient amb el seu posat burleta, que se li acosta i li etziba un clatellot sense dirigir-li cap paraula. Esclafeix a riure mentre s’allunya i retorna al grupet format pels seus companys d’insults, tots ells segurs que en Hákun serà tan covard com sempre i es farà enrere. Les rialles s’aturen sobtadament perquè les balenes pilot comencen a omplir la badia. Darrere seu, dues barques tanquen el cercle que barra el pas a una possible escapatòria dels animals, conduïts a una mort més que segura.

El senyal és estrident. El xiulet engresca els homes i els adolescents, que corren vers l’aigua escollint la seva presa. En Hákun s’endarrereix –serà l’últim a entrar a l’aigua- per allunyar-se el màxim d’en Pauli. Tria el cetaci, se li apropa i topa amb ell suaument, amb una candidesa que no sembla real. Se’l mira i per uns instants dubta de fer-ho. Aquella balena té cor, encara que li hagin dit que és un invasor perillós, i no es mereix que li facin mal. Un nou clatellot, més fort que l’anterior, li retorna el valor que li havia fugit, amb més força en sentir de nou els insults d’en Pauli. Ara ja sap que la mirada càndida del cetaci no l’aturarà. Amb el Grindaknívur ben agafat, el clava fondo i el degolla sense cap mirament.

Ara poden seguir titllant-lo de covard i homosexual, però almenys ha estat capaç de matar un home amb les seves mans.