deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

4/3/14

Tristíssima pèrdua (o Perpètua memòria)

Quando alguém morre ou desaparece, a palavra escrita é a única respiração
[Quan algú mor o desapareix, la paraula escrita és l'únic alè] 

Milton HATOUM (Órfãos do Eldorado)


Tristíssima, com la bellesa de l'àngel
Que encara bat les seves ales, feixuguesa
Endins del meu cor, que són ploma i brisa,
Retalls de records que remouen entranyes.

I hi ha frases tan tenyides de tu que pinto
Racons de l'ànima amb les lletres del nostre
Teu món de ponts de colors i de guspira,
Una esperança efímera i perpètua, Maria.

Delicada, com el destí que hem d'escriure
I que no gosa deslligar els llavis que tatuo
Amb aquesta meva memòria tan capriciosa.

I sé que tot xiuxiueig clama fins on la fusta
Erigeix passarel·les per minvar la sofrença
I la pèrdua i, als nostres peus, la mar brama.