deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

22/7/12

Metròpoli subterrània (Repte Clàssic DXVI)

Quan em deixondeixo, el rebombori de la gent ja ha començat de forma lenta. Com un ramat, es dirigeix cap als seus llocs de treball, d'altres potser tornen de divertir-se o del torn nocturn en una empresa de l'extraradi. Els sons de les excavadores em burxen, que van més enllà del perímetre que delimiten les valles i els cartells indicadors de les obres que s'hi efectuen. De nou, callo. Enmig de la tranquil·litat de la rutina, però, aquest trasbals de material, sorgit de les meves entranyes, altera el veïnat i la circulació viària, la ciutat mateixa, que sóc jo, aquesta ciutat que molts anomenen Comtal i d'altres promouen turísticament.

Aquestes obres, diuen els rumors, serviran per millorar. Però només sembla una millora per a pocs, per a agilitzar el transport sota aquest laberint en el meu interior, que, si es pensés abans, provocaria el vòmit de qualsevol persona a la que se li efectués el mateix dins del seu cos. Però, una ciutat no té sentiments. Només serveix per acollir persones i suportar els fonaments dels seus habitatges. I deixar que l'entramat de túnels i vies i enllumenat i clavegueram s'estengui sense ser evident, en acabar la construcció; l'aspecte és tan diferent quan l'obra ja s'ha enllestit que, d'explicar l'escletxa oberta, el terreny perforat, ningú no creuria que sota tanta dissimulació hi creix una nova ciutat subterrània.


Quan em deixondeixo, els obrers, que actuen amb perícia, dirigeixen la maquinària perquè no hi hagi cap error en posar a la pràctica el que ha estat dissenyat en despatxos i en estudis d'enginyers, avalat per geògrafs i plànols anteriors. Gairebé em perdria si hagués de fer recompte de totes les modificacions que he anat sofrint al llarg de la meva existència, ampliacions, denigracions, descuits, oblits,... No sempre he viscut temps gloriosos, jo... I això també li ha succeït a la resta de la meva espècie. Perquè, en realitat, som invenció de l'ésser humà, canviant, indecís, reiteratiu, guiat per modes i corrents ideològiques.


Ara, però, toca intervenir contra la Natura i sense escoltar els consells de ningú. No hi ha d'haver cap impediment per assolir allò que hi ha escrit i dibuixat damunt del paper. Per això, quan s'esfondra el terra, al barri del Carmel, les veus d'alarma s'alcen i critiquen el Govern i l'Ajuntament. Però només servirà, a la llarga, per posar de moda una paraula, gairebé oblidada, però que sona d'allò més bé. Des d'avui mateix, esvoranc anirà lligat a la desgràcia d'alguns, a l'esnobisme d'una minoria i al barri de molts. I, amb els anys, s'anirà oblidant aquest episodi, esborrat per la bona combinació entre les línies metropolitanes d'aquesta seva ciutat, que sóc jo mateixa.