deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

30/3/11

Laberíntica zitzània (RPV165)

Precipici del menyspreu, del desfici de l'hereu
Del dolor que delma i repta i converteix en repte
La vida només amb la mort com a objectiu
I el laberint com a llera d'un torrent desèrtic.

Creix la molsa, la falguera, la Natura microscòpica
Entre escletxes i atzars que cal acomplir i no evitar,
Entre llambordes d'un sòl que cedeix sota els peus.

Frontispici del temple on les ares han d'emplenar-se
De segles i de pols, de plors i de cingles per escalar
I guarir l'esforç amb suor i existència. Amb sang,
Fins i tot -zenit de la sofrença més àrdua-.

Neix la dolça brisa al fons de la timba, la utòpica
Delícia de saber-se viu i esdevenir mundà
Record, i només ser amnèsia i agonia dels tornaveus.