deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

1/7/08

Avaluació contínua (Repte Clàssic CCCXXX)

En Rodolf entra a corre-cuita al bar del costat de l’institut. El terrabastall i l’escampada de papers anuncien l’arribada un xic accidentada del setciències malastruc de Batxillerat. Riures i mirades furtives quan se li apropa en Nicolau, un dels companys, per ajudar-lo a recollir fulls i llibres.

-Estic nerviós
-Apa, no diguis bajanades, Rodolf, que amb els ulls tancats pots fer l’examen. Si ho dius una altra vegada, t’engego a pastar fang...
-I si em quedo en blanc?
-Tu? Abans s’hi quedarà el professor!
-No m’atabalis, que t’ho dic seriosament.
-Pep, prepara’m un cigaló de whisky per a aquest papallona-demana al cambrer mentre assenyala en Rodolf.

Baixet, amb ulleres de pasta negres, i vestit amb la moda més macarrònica que es pugui trobar, el cervell de l’institut es pren d’un sol glop aquell cafè batejat, gens acostumat a la beguda.
-Quin és el símbol de l’antimoni? I el seu pes específic? Quantes valències calen...si barregem un àcid i una base...et trobes bé, Rodolf?-la veu d’en Nicolau es dissipa, es barreja amb les converses del voltant.
-Disculpa’m un moment, estic marejat-el talla en Rodolf, i es dirigeix cap al bany.

El cap va pel seu compte, li rodola, necessita aigua fresca. Es mulla la cara, el clatell i s’asseu a la tassa del vàter. Tira el cos enrere, fins que l’esquena sent la fredor de les rajoles i gaudeix de la tranquil·litat i del silenci de l’excusat. No hi ha exàmens ni alumnes en aquella habitacioneta. Tanca els ulls...

* * *


-Que hi ha algú? -piquen la porta amb força.
-Un minut!-desperta en Rodolf mig desorientat.
En obrir la porta, en Pep, el cambrer el mira estranyat: -I tu, no havies de ser fent l’examen final? Ja fa mitja hora que tothom ha marxat...-No fotis! Si és avaluació contínua...

Cap comentari: