I el pètal i la tija,
I la poesia que creix
Dins meu amb pruïja.
I seré el teu bard
Abans que siguis meva,
I abans que sàpigues
Que t'estimo sense treva.
Sístole i diàstole
I la veu de la vida
Que no recularà
Ni un centímetre mai,
Dàlia tendra, fresca brisa
Plena de la beutat del lai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada