deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

24/3/11

Filadèlfia (Melorepte139)

Para, germà, amic: dic el teu nom i la mà m'empara
Dels cops de la vida, dels dies sense sortida que, de retop,
Amarguen l'aire que es respira i allarguen la nit.

Fibla el dolor i la llangor quan és impossible el delit
D'un amor impassible que és escàpol, furibund com un llop
Que devora la consciència i la rutina, que fascina adés i ara.

Para, germà, amic: on cal raure per no caure mentre es camina
Enmig dels núvols, a través de la mar i se sobrevola la joia
Del retrobament i se sotmet la ment a l'artiga de la besada
Fervent, callada, sense més motiu que reposar en el teu ventre?

Vibra cada paraula en la boca, que retinc per dir-te entre
Carícies i saliva, la més viva de les delícies que, d'una vegada,
Poden matar, perquè basteixen mons per a tu i per a mi, la boia
Que em manté a flor d'aigua, lluny de la paranoia d'enyorar-te; vine.

Cap comentari: