deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

24/3/11

Diferències (Repte Clàssic CDLVIII)

Desembre. Nit d'hivern cru. Finalment t'has decidit, fart de tot plegat, i els esperes. Han de passar, tard o d'hora, per aquest carrer, ho saps perquè és el punt intermedi entre el restaurant on s'han citat i el domicili d'ella. Ja no hi ha volta de full. I menys quan els veus aparèixer al cap de poc.

Palpes l'empunyadura del ganivet dins de la butxaca de l'abric, ple d'ira envers l'home que va oferir-te gaudir d'aquella dona en safata de plata i, al mateix temps, te la treia tot just haver tastat el cel dels seus llavis i la delícia del seu cos. Però ple d'ira també per ella que en els braços de l'altre, se la veu sempre tan somrient. Els veus arrapats, amb els caps a tocar, i, de tant en tant, s'aturen i es devoren a petons. Et provoquen fàstic aquestes mostres d'afecte, tu que has sabut com acariciar-la i besar-la perquè obtingui el màxim plaer i el seu subconscient enyori aquests matisos que us diferencien. Malgrat no adonar-se que existeixes realment.

És un pecat desitjar la dona d'altri?, t'ho has preguntat tantes vegades... No és la dona d'un altre home. És la teva dona, malgrat no tenir cap compromís amb ella. Almenys no de la forma més ortodoxa. L'únic compromís que tens, ara per ara, i que estàs a punt de trencar és mantenir-te al marge de la parella i oferir els teus serveis quan siguin requerits. Però en cap lletra petita hi havia la possibilitat de caure enamorat d'aquesta dona, de no poder-la oblidar ni treure't del cap cada centímetre del seu cos.

Quan el darrer fanal que hi ha entre ells i tu els il·lumina, apareixes d'entre la fosca. Empunyes el ganivet, ja fora de la butxaca, i els teus ulls desprenen odi, menyspreu, set de venjança, fins i tot, gelosia. La parella s'astora en veure l'arma i en veure't a tu. Per dues raons ben diferents. Ella per trobar al seu davant un home idèntic al que s'arrapava a ella uns segons abans i segueix al seu costat. Ell per adonar-se que ha jugat amb foc en flirtejar amb les dones que li han vingut de gust i, per cobrir-se les espatlles davant de la dona que li importava de veres, haver-te utilitzat pel seu propi interès només. A tu, que ets la persona idònia per provocar el malentès que va idear en el seu dia i tu vas acceptar esbojarradament; a tu, el seu germà bessó, que t'assembles a ell com dues gotes d'aigua.

Cap comentari: