deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

22/4/10

Armènia inhòspita

La branca es mou; la brisa la gronxa, bressol
D'ombres i de llum, clarobscurs de la vida
Que només s'arrecera en els cors més dèbils
Quan sap que l'agonia és bella com un cos nu.

Devessall de carícies; núvols enllà, la mar i el sol
Són calidoscopi i prisma, enigma, llindar i eixida
Cap al món on les formes són òrfenes i flèbils,
I han de lligar l'existència a la figura que se'ls enduu.

Mentre el fanal escup el fastig d'un pensament vetust,
Amb fàstic i amb efluvis propers de peix putrefacte,
Dorm la glòria de l'ahir al jaç de la lentitud:

És inhòspita l'aspror dels braços que acullen el just
Sols per les aparences, desconegut el gest intacte
Que no canvia encara que el mal afecti una multitud.

Cap comentari: