en degotís
els somnis
i cavalquen la gota
i el traç
i la quietud
de l'instant
que ha llepat el llenç
i sotjo
la rèmora del temps
el fons del pou
la fragància
de tot allò que és creat
del no-res
morir tal volta sigui respirar massa lentament...
guardo la porta
el sòcol dels espais per descobrir
l'ampit d'allò que esdevé
ignot malgrat ésser conegut
i deixaré que el pany
sigui furgat pels insectes
de la fugida
més enllà del món
que ens envolta
plany cromàtic
constant llagrimeig
pregonesa insondable
i empresono la premissa
de fremir en la frenesia
d'un creador sense mides
sense pautes
ni feines endarrerides
morir tal volta sigui restar en silenci massa estona...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada