La veu del riu és vida,
Carreu que es carrega a les espatlles
I es durà fins a la desembocadura,
O la fi, com li vulguis dir.
Aquàtica, somnàmbula, potser també vital,
La seva paraula és excelsa com un déu
Que no ens ajudarà mai, perquè la seva
Existència és qüestionable.
I suro, surem damunt del llagut dels jorns,
La barca d'or que s'erosiona en cada
Batec del vent, en cada embat de l'aigua.
I les rialles emmascaren la llàgrima
Que, just dessota del maquillatge, emana,
Com la vida humana que ressona al fons del riu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada