Herbàcies [Híspalis XIV](Itineràncies poètiques II, 65)

Dolça frescor d'heura arrapada
Al tronc d'un arbre esponerós,
Que no tem el temps ni els mots
Que puguin ferir la seva escorça.

Amunt, sempre amunt, on l'herbei
Sigui una catifa que indiqui
Per on cal caminar vers el futur,
Cap a la llum de la llibertat.

Revolta't, cor meu, contra l'ombra
I els pantans que s'escampen
Sens pausa, obstacles en la senda.

Remou-te, i clama perquè les entranyes
Alliberin la ira, la ràbia, el crit
Que trenqui el cristall del silenci.

Màgia [Híspalis XIII](Itineràncies poètiques II, 64)

[seguiment extraoficial del poema frisança, de zel]

Les venes frisen
Plenes de sang i màgia
Per les paraules.
Tinc les mans on servar-les
Fins a la teva oïda.

Fragància d'infància [Híspalis XII](Itineràncies poètiques II, 63)

[seguiment extraoficial del poema Fecunda transparència, d'Elfreelang]

Caic en la sorra,
I la platja és infància,
Fragància d'ona.
Demà sembraré l'alba
De la memòria en ella.

Poètica [Híspalis XI](Itineràncies poètiques II, 62)

La poesia també és revolta. Revolta
Que batega endins del cor, i sabràs
Què cal dir en cada moment, incapaç
De callar amb la gosadia del poca-solta.

I diràs el teu nom de claror, ben alt,
Perquè sàpiguen on i quan vas néixer,
En quines terres lluitaràs amb la mateixa
Força, i seràs herald de la veritat immortal.

La poesia també és revolta. Hem d'escriure
Versos d'amor, de lluita, d'argila, si cal,
Per vèncer el futur de mudesa i de silenci;

Escriure per esdevenir una ànima lliure,
En una terra pura, clara, nostra, que val
La sang, sustent que fa que res no ens venci.

Lívida urgència [Híspalis X](Itineràncies poètiques II, 61)

Guardaràs l’empremta d’un instant
Perquè la veu no acabi en mans
Del silenci, en la sorra estèril
D'una platja buida de records?

Servaràs les petges d'uns peus
Que corren vers la llum de l'alba,
Que impregnen d'humanitat fragments
De lívida urgència incontrolable?

Torna, deessa de les hores, paraula
Tatuada en la boca, ametller en flor
Que és bressat per la brisa esparsa,

Retorna on la ferida no cicatritza,
On la sang indica els camins del sol
Cap a un nou dia, i fes que et celebri.

Ràtzia momentània [Híspalis IX](Itineràncies poètiques II, 60)

Empeltem mots a poemes, imatges a estrofes;
I el rou és capaç de xopar les arrels
De la nostra ment, les paraules que brollen
Sense pausa d'una banda a una altra,
Perquè cada arbre brosta i s'expandeix.

Sabrem com comença aquesta boscúria
De versos però no podem imaginar-ne el final,
Una ràtzia momentània cap a un recés temporal
Amb calma i silenci per créixer de nou
Duent forces renovades, idees plenes de llum.

Vítrica [Híspalis VIII](Itineràncies poètiques II, 59)

[seguiment extraoficial del poema Llavor, de montse

Pluja en la senda
De vidre de la pròpia
Vida, errant, vaga,

Per inundar-la
De clepsidres d'espera,
Temps d'esperança,

I cada gota
Durà, entre els negres núvols,
Sements de joia.

Clarícies [Híspalis VII](Itineràncies poètiques II, 58)

Solcar la terra
Per trobar les entranyes
De la naixença,
La llibertat robada,
L'esperança perduda.

Pèrdua [Híspalis VI](Itineràncies poètiques II, 57)

[seguiment extraoficial del poema Deixo paraules, d'Elfreelang]

I si la pèrdua no deixa petges en la sorra
Del temps que transcorre
I sols podem marcar les escorces
Dels arbres amb incissions
De cos i ànima, d'os i d'ombra?

I si en l'escletxa creix un tornaveu
Capaç de trencar el camafeu
De la mudesa en la roca amb la isolada
Bellesa d'una nítida mirada?

I si callem, el silenci sabrà escoltar
Les veus carregades de demà,
L'ímpetu d'unir les nostres forces
En versos de diverses inspiracions,
En itineraris de rumbs sense nombre?

Infància [Híspalis V](Itineràncies poètiques II, 56)

[seguiment extraoficial del poema Com un cel d'estels, de fanal blau]

Un cel de blava
Màgia que t'embolcalli
Els teus ulls nítids,
Infant que busques ones
Entre estels que titil·len.

Itàlica II [Híspalis IV](Itineràncies poètiques II, 55)

Per si el silenci torna
A les ruïnes d'una ciutat
Que només sap callar,
Deixo paraules en cada escletxa

A l'espera d'un esguard que sàpiga
Embolcallar-ne el so
Que les emplena -sang del meu cor-.

Itàlica [Híspalis III](Itineràncies poètiques II, 54)

[seguiment extraoficial del poema Com les fulles, de Carme Rosanas]

El feix de pensaments, inquiet vent,
Reprèn camins dubtosos entre les ruïnes
Que indago, buscant-hi un esguard tendre,

Aquelles pupil·les amb què il·lumines
La solitud que m'aclapara, necessària
Com l'arsènic, enmig del sofriment,
I sóc pedra, cendra, ànima teva, gregària.

Lapislàtzuli [Híspalis II](Itineràncies poètiques II, 53)

Compta la vida
Amb fulles de perennes
Arbres, foll home
Dels boscos, amb paraules
De blavenc lapislàtzuli.

Cabòries [o Cadències d'Àsia](Melorepte134)

Resseguir les sendes cap al sol del cercle
Que dibuixen els teus ulls, la seda, el viàtic
Cap a l'horitzó desconegut d'una besada
Que cal guardar en àmfores contra el temps.

Avarar el veler del teu ventre en la mar isolada
Del desig i desfer-se en gotes de pluja -recerca
Incansable del núvol- que retornen ensems
Per inundar el país d'una fam il·limitat, extàtic.

Imaginar que els vèrtexs que t'emparen són
Immensitat, immaculada matèria que aboco
En la balustrada de la meva ànima d'explorador.

Infondre valor als meus membres, en l'abandó,
Sense rumb, i seguir endavant, mentre em confon
La broma que ens separa, pregar mentre t'invoco.

Minúscula [Híspalis I](Itineràncies poètiques II, 52)

Encara que la innocència
Plori llàgrimes amargues,
Deixa que la virginitat
S'escoli dins teu, poeta,

I sabràs desxifrar aquestes
Gotes de mar minúscula,
L'enyorança per l'onatge.

Verídica victòria (Itineràncies poètiques II, 51)

Paraules que es desfullen a la boca,
Que toquen el cel del paladar
Amb la lleugeresa d'una rosa,
I floreixen fins que el vers desboca
El corser amb galop cap al demà,
Els xiscles desclosos d'una alosa
Que et sobrevola i en tu desemboca,

Musa que xiuxiueges les paraules,
Que les desgranes damunt del pit
I m'alletes amb elles, com un nounat
Que desitja la rojor de les fraules
I la dolçor d'uns mugrons, amb delit,
I em derrota el teu ventre, delicat
País dels mots per a les meves faules.

Partícula fòtica (Itineràncies poètiques II, 50)

Com una rosa eterna. Així creixes
Dins de les entranyes, dona de carn,
Desig, al teu recer, d'un futur incert.

I sóc herald de la lluerna que esqueixes
En el teu esguard, la branca de l'arn
Que malda la pell quan et somnio despert.

I caic a rodolons pel camí cap a tu,
I fuges, piuladissa d'ocells porucs,
On l'herba és un jaç idoni per al repòs,
I em prens el cor, que encara palpita.

Trio la millor roba perquè em trobis nu,
Per ser partícula fòtica en el flux
De la teva llum, per ser porus del teu cos,
Per escolar-me en el pensament que t'excita.

Delícies plumígeres (Itineràncies poètiques II, 49)

Nissaga de piuladisses
Lliures, joiosa alegria
Que escampa la llum del dia
Entre les verdes bardisses.

Somric a la vida en constant ball,
A la font muda que regalima
Fins a les llambordes i, degotim a
Degotim, l'aigua esdevé mirall.

I sóc home i inhalo l'oxigen,
I m'adono de la lleugeresa
Dels núvols, majestàtics,

De la carícia suau d'extàtics
Paratges que m'envolten, bellesa
De la Natura, del nostre origen.

Nívia foscúria (Itineràncies poètiques II, 48)

[seguiment extraoficial del poema Xiscles d'orenetes, de Carme Rosanas]

Nat a l'empara
De l'alè de la brisa,
Xiscle de fosca
Oreneta, paraula
Clara per al poeta.

Fragàncies de memòria (Itineràncies poètiques II, 47)

[seguiment extraoficial del poema Orenetes xisclant en silenci, d'Elfreelang, amb acròstic inclòs]

En quin horitzó xisclen les orenetes
Lleugeres com la brisa que porten
Fragàncies noves a la nostra vora,
Retalls d'infantesa oblidada
En racons obscurs de la memòria?

En quin espai cal que alliberem
Les il·lusions perquè sobrevolin
Aquesta mar nostra, mediterrània,
Nodrint-les només amb futur,
Guies de la vida, sentinelles del demà?