Estava convençuda que el viatge a
Suècia, per motius laborals, seria més plaent del que, en realitat,
va ser. L'Ingrid, la meva companya a l'Escola Universitària
d'Infermeria, que coneixia prou bé el país escandinau, m'hi va
trobar prou contactes per deixar el meu país, que, degut a la crisi,
no tenia una bossa de treball digna per als estudiants acabats de
llicenciar. El meu alt nivell d'anglès havia de facilitar-m'hi
l'adaptació però mai no vaig pensar que acabaria tenint cura d'un
ancià rabiüt i poc sociable, que no entenia ni un borrall d'allò
que intentava dir-li. A tot el que jo li deia, ell contestava Jag
älskar dig. Jo, per no ficar els peus a la galleda,
callava i, amb una caiguda d'ulls, cloïa la meva intervenció. I,
llavors, era quan ell, i em dispensareu l'acudit fàcil, es feia el
suec del tot. Mai millor dit.
Els seus
familiars més propers eren a Malmö, al sud de la península
escandinava però a gairebé 100 kilòmetres de Simrishamn, on jo
m'allotjava i hi treballava. Així que l'ajut brillava per la seva
total absència. A no ser que els telefonés cada cinc minuts per
aconseguir treure l'entrellat de totes les frases que usava com a
resposta a les meves preguntes en un inservible anglès. A la
llibreria del poble només hi havia llibres en suec i en anglès
(aquests menys abundants), però, de manuals, no en tenien pas. Els
en vaig encarregar un, a més d'un diccionari suec-anglès, per si
detectava paraules soltes i em defensava millor dia rere dia, a
cavall de les dues llengües que, en teoria, havien d'obrir-me tantes
portes.
Aquests
problemes ja els tenia en ple estiu i em creia que els llibres em
salvarien de la desesperació extrema. I començava a tenir un bri
d'esperança que va marxar en arribar els primers freds tardorencs. A
Catalunya, mai no hi havia vist nevar i va ser tot un espectacle
veure totalment enfarinat el paisatge de Simrishamn, tan a la vora de
la mar Bàltica. Després vaig saber que allò era una nevadeta de no
res, que el volum més gran vindria al desembre.
I va ser en aquell mes quan la perdició
va mossegar de la forma més crua. No només per l'idioma, cal
dir-ho. La salud de l'ancià va empitjorar, arran d'una embòlia
lleu. I, coincidint amb les vacances dels familiars de Malmö, em
vaig trobar aïllada del tot. Sort que ja no repetia aquella frase
maleïda, que finalment vaig saber-ne la traducció, acompanyada de
les rialles del llibrer, que era el pont d'enllaç entre el víking
que cuidava i jo. Ara, però, la seva dicció era més fosca -si el
suec ha estat mai una llengua clara- encara. Un quadern traduïa el
seu balbuceig i, amb les paraules escrites, detectar-les al
diccionari era més fàcil que en escoltar-les.
Un dia, el
vell va mirar-me amb uns ulls que provocaven llàstima. Em fitava
mentre el seu dit índex assenyalava el darrer full.
Jag
vill gå, es repetia diverses vegades, atapeint el paper.
No sé per quina raó, vaig entendre'l amb una claredat
esborronadora, sense necessitat de diccionaris. No havia res més en
aquell full. I els seus ulls parlaven un idioma universal que les
meves nocions d'infermeria no havien d'escoltar, però la meva
humanitat les captava amb més força. De nou, la caiguda d'ulls
cloïa l'assumpte. I el tracte se signà en silenci.
Poques coses més vaig aprendre de
l'idioma suec. Perquè em vaig veure obligada a marxar del país d'un
dia per l'altre. La mort de l'ancià va ser rebuda de diferents
formes entre la família i les autoritats. Sense enrenou, el nebot
més gran va fer de portaveu de la família. M'allargà un sobre, que
no vaig gosar obrir fins que vaig ser a l'aeroport de Kalmar (molt
més allunyat que el de Malmö, però menys compromès, crec...).
Dins del sobre hi havia el comprovant d'una transferència al meu
favor per una quantitat molt superior al sou que se'm devia.
En aterrar a Barcelona, vaig intentar
oblidar-me de l'assumpte de Suècia i de tot l'après del seu idioma.
El que no se m'esborra és la mirada de llàstima de l'ancià, que
demanava clemència i descans.
NOTA:
Jag älskar dig=t'estimo, en suec.
Jag vill gå=vull
marxar, en suec.
