Desitjo unes mans que esborrin tot rastre
De malenconia i de sofriment,
La caiguda necessària, i el claustre
D'uns dits contra la intempèrie i el món.
Desitjo la brisa, el caliu d'un astre
Que indiqui el rumb a seguir, l'orient
On es troben els dominis de l'Austre,
El teu esguard bell, el teu cos pregon.
I la primària flama que m'abrusa
I l'íntim llenguatge d'unes dents àvides
De carn i d'amor, d'escalfor serena.
I, enmig del desig, la lívida brusa
Delimitant les mirades impàvides,
Els pits quan el cor, en l'ofec, alena.
De malenconia i de sofriment,
La caiguda necessària, i el claustre
D'uns dits contra la intempèrie i el món.
Desitjo la brisa, el caliu d'un astre
Que indiqui el rumb a seguir, l'orient
On es troben els dominis de l'Austre,
El teu esguard bell, el teu cos pregon.
I la primària flama que m'abrusa
I l'íntim llenguatge d'unes dents àvides
De carn i d'amor, d'escalfor serena.
I, enmig del desig, la lívida brusa
Delimitant les mirades impàvides,
Els pits quan el cor, en l'ofec, alena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada