Pàtria agrícola [Híspalis XIX](Itineràncies poètiques II, 70)

Llaurem la terra perquè el forment
Arreli i creixi amb força i decisió
Necessàries, i la falç al puny i el sol
Per il·luminar aquesta rebel·lió
Que duem a la sang quan ens trepitgen,
Quan ja és la gota que vessa i la set
Ha estat avorrida fins a l'avorrició...

Desobediència [Híspalis XVIII](Itineràncies poètiques II, 69)

No hi ha pany ni forrellat
Per emmordassar una boca goluda
De paraules contra la carronya
Que en plena putrefacció parla.

No hi ha metgia per a la maldat
D'un verí que vol un ramat dòcil
I obedient a accions de vergonya
Perquè no defensi el que l'identifica.

Clama, poble, desperta de la letargia
De veure com lentament s'amputa
Un cos esplendorós i amb força,

Respira l'aire, lliure, sense cadenes
Imposades per quatre fills de ____
Que han inventat corones on hi havia fems.

València

En solidaritat amb el País Valencià, tot allò que s'escrigui avui serà publicat d'aquí a 24 hores.


d.

Essència primigènia [Híspalis XVII](Itineràncies poètiques II, 68)

Nafres que sagnen i no cicatritzen,
Ales que cerquen horitzons abastables,
Màrfegues que cobreixen la lívida
Força que ens queda per lluitar,

I aixequem el vol amb l'esperança
De delimitar aquesta muda sofrença
Que ens depara la vida, i vivim.

Sense pensar en demà. Els fruits
Més dolços es troben per atzar.

Véns? Volarem cap a l'essència primigènia.

Famèlica delícia fructífera [Híspalis XVI](Itineràncies poètiques II, 67)

[seguiment extraoficial del poema Sendes del silenci, d'Isabel]

Ulls clucs per admirar
La bellesa de la Natura,
L'aire mentre s'escola
Dins meu amb la més pura

Fragància que romandrà
Fins que la vida futura
Arribi. I em sobrevola
El desig per besar el lilà

Dels teus llavis novament,
Retenir en la mà la teva mà,
Sentir un cop més el plaent

Frec de la teva pell mentre
S'estén la temptació de mossegar
La fruita madura del teu ventre.

Herbàcies [Híspalis XIV](Itineràncies poètiques II, 65)

Dolça frescor d'heura arrapada
Al tronc d'un arbre esponerós,
Que no tem el temps ni els mots
Que puguin ferir la seva escorça.

Amunt, sempre amunt, on l'herbei
Sigui una catifa que indiqui
Per on cal caminar vers el futur,
Cap a la llum de la llibertat.

Revolta't, cor meu, contra l'ombra
I els pantans que s'escampen
Sens pausa, obstacles en la senda.

Remou-te, i clama perquè les entranyes
Alliberin la ira, la ràbia, el crit
Que trenqui el cristall del silenci.

Màgia [Híspalis XIII](Itineràncies poètiques II, 64)

[seguiment extraoficial del poema frisança, de zel]

Les venes frisen
Plenes de sang i màgia
Per les paraules.
Tinc les mans on servar-les
Fins a la teva oïda.

Fragància d'infància [Híspalis XII](Itineràncies poètiques II, 63)

[seguiment extraoficial del poema Fecunda transparència, d'Elfreelang]

Caic en la sorra,
I la platja és infància,
Fragància d'ona.
Demà sembraré l'alba
De la memòria en ella.

Poètica [Híspalis XI](Itineràncies poètiques II, 62)

La poesia també és revolta. Revolta
Que batega endins del cor, i sabràs
Què cal dir en cada moment, incapaç
De callar amb la gosadia del poca-solta.

I diràs el teu nom de claror, ben alt,
Perquè sàpiguen on i quan vas néixer,
En quines terres lluitaràs amb la mateixa
Força, i seràs herald de la veritat immortal.

La poesia també és revolta. Hem d'escriure
Versos d'amor, de lluita, d'argila, si cal,
Per vèncer el futur de mudesa i de silenci;

Escriure per esdevenir una ànima lliure,
En una terra pura, clara, nostra, que val
La sang, sustent que fa que res no ens venci.

Lívida urgència [Híspalis X](Itineràncies poètiques II, 61)

Guardaràs l’empremta d’un instant
Perquè la veu no acabi en mans
Del silenci, en la sorra estèril
D'una platja buida de records?

Servaràs les petges d'uns peus
Que corren vers la llum de l'alba,
Que impregnen d'humanitat fragments
De lívida urgència incontrolable?

Torna, deessa de les hores, paraula
Tatuada en la boca, ametller en flor
Que és bressat per la brisa esparsa,

Retorna on la ferida no cicatritza,
On la sang indica els camins del sol
Cap a un nou dia, i fes que et celebri.

Ràtzia momentània [Híspalis IX](Itineràncies poètiques II, 60)

Empeltem mots a poemes, imatges a estrofes;
I el rou és capaç de xopar les arrels
De la nostra ment, les paraules que brollen
Sense pausa d'una banda a una altra,
Perquè cada arbre brosta i s'expandeix.

Sabrem com comença aquesta boscúria
De versos però no podem imaginar-ne el final,
Una ràtzia momentània cap a un recés temporal
Amb calma i silenci per créixer de nou
Duent forces renovades, idees plenes de llum.

Vítrica [Híspalis VIII](Itineràncies poètiques II, 59)

[seguiment extraoficial del poema Llavor, de montse

Pluja en la senda
De vidre de la pròpia
Vida, errant, vaga,

Per inundar-la
De clepsidres d'espera,
Temps d'esperança,

I cada gota
Durà, entre els negres núvols,
Sements de joia.

Clarícies [Híspalis VII](Itineràncies poètiques II, 58)

Solcar la terra
Per trobar les entranyes
De la naixença,
La llibertat robada,
L'esperança perduda.

Pèrdua [Híspalis VI](Itineràncies poètiques II, 57)

[seguiment extraoficial del poema Deixo paraules, d'Elfreelang]

I si la pèrdua no deixa petges en la sorra
Del temps que transcorre
I sols podem marcar les escorces
Dels arbres amb incissions
De cos i ànima, d'os i d'ombra?

I si en l'escletxa creix un tornaveu
Capaç de trencar el camafeu
De la mudesa en la roca amb la isolada
Bellesa d'una nítida mirada?

I si callem, el silenci sabrà escoltar
Les veus carregades de demà,
L'ímpetu d'unir les nostres forces
En versos de diverses inspiracions,
En itineraris de rumbs sense nombre?

Infància [Híspalis V](Itineràncies poètiques II, 56)

[seguiment extraoficial del poema Com un cel d'estels, de fanal blau]

Un cel de blava
Màgia que t'embolcalli
Els teus ulls nítids,
Infant que busques ones
Entre estels que titil·len.

Itàlica II [Híspalis IV](Itineràncies poètiques II, 55)

Per si el silenci torna
A les ruïnes d'una ciutat
Que només sap callar,
Deixo paraules en cada escletxa

A l'espera d'un esguard que sàpiga
Embolcallar-ne el so
Que les emplena -sang del meu cor-.

Itàlica [Híspalis III](Itineràncies poètiques II, 54)

[seguiment extraoficial del poema Com les fulles, de Carme Rosanas]

El feix de pensaments, inquiet vent,
Reprèn camins dubtosos entre les ruïnes
Que indago, buscant-hi un esguard tendre,

Aquelles pupil·les amb què il·lumines
La solitud que m'aclapara, necessària
Com l'arsènic, enmig del sofriment,
I sóc pedra, cendra, ànima teva, gregària.

Lapislàtzuli [Híspalis II](Itineràncies poètiques II, 53)

Compta la vida
Amb fulles de perennes
Arbres, foll home
Dels boscos, amb paraules
De blavenc lapislàtzuli.

Cabòries [o Cadències d'Àsia](Melorepte134)

Resseguir les sendes cap al sol del cercle
Que dibuixen els teus ulls, la seda, el viàtic
Cap a l'horitzó desconegut d'una besada
Que cal guardar en àmfores contra el temps.

Avarar el veler del teu ventre en la mar isolada
Del desig i desfer-se en gotes de pluja -recerca
Incansable del núvol- que retornen ensems
Per inundar el país d'una fam il·limitat, extàtic.

Imaginar que els vèrtexs que t'emparen són
Immensitat, immaculada matèria que aboco
En la balustrada de la meva ànima d'explorador.

Infondre valor als meus membres, en l'abandó,
Sense rumb, i seguir endavant, mentre em confon
La broma que ens separa, pregar mentre t'invoco.

Minúscula [Híspalis I](Itineràncies poètiques II, 52)

Encara que la innocència
Plori llàgrimes amargues,
Deixa que la virginitat
S'escoli dins teu, poeta,

I sabràs desxifrar aquestes
Gotes de mar minúscula,
L'enyorança per l'onatge.