deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

17/11/15

Errívoles circumferències (o Absències i famílies)[75a Crida, de VullEscriure - «Lluna»]

A Jean M. AUEL, a qui li dec els noms i els personatges.



La tercera lluna, perfecta circumferència, ja és aquí i encara no ha arribat l'indici que desitjo. Tinc por de la nit i de les seves ombres, i que el temps transcorri i em confirmi el que crec. L'absència dels homes es nota en els nostres ànims i en la comunitat; la crispació i els nervis són a flor de pell. Hem de pensar que la cacera s'allargarà mentre el fred no mossegui i que, gràcies a això, el rebost s'abastirà prou per passar el cru hivern i no notar l'escassedat de captures. Les dones recollim baies i arrels i fruits de tota mena, amb el neguit de qui espera. Ens fem passar la gana així, sense pensar en la poca carn que tenim i que racionem a parts iguals entre tots els membres, tenint principal cura dels infants.

L'Ayla m'ha vingut a veure, després d'acabar el dia, dissimulant que cosim les pells per fer-ne abrics i mantes contra les glaçades. D'aquesta forma, podem posar-nos al dia dels rumors i de les novetats. M'ha preguntat avui, però no n'hi ha. Amb prou feines m'he llevat i m'he preparat qualsevol cosa per fer-me passar el malestar. La resta del clan no se'n preocupa tant com ella, deuen creure que faig comèdia per si obtinc favors en el menjar. Però només vull que tornin la normalitat i els homes, tothom estaria més distret i no parlarien sense solta ni volta. Tantes dones soles no ajuden a crear un bon clima de germanor. I no vull creuar-me amb en Mog-ur, el mag, que ho endevina tot i tot ho arranja, però no es veu amb pit de reunir-nos i solucionar les nostres diferències. Ell només entén de pocions i de beuratges, no pas de gelosies i de malastrugances.

Encara segueixo emmurriada. La visita de l'Ayla em deixa intranquil·la aquesta vegada. Com jo, la dona de Brun ha menjat baies de la planta que ens va indicar l'Iza, la curandera. Però a ella li han provocat nàusees tan violentes que la sacsegen amb espasmes durant tot el dia. Temo que aquest efecte se'm rebel·li i no se'm presenti i que tot sigui en va. També tinc por que les males llengües ens puguin relacionar, per culpa d'aquesta epidèmia de vòmits, i la malaltia sigui una revelació. Sense els homes, la injustícia sembla córrer amb peus més veloços encara. Des de l'entrada de la cova, penso en la ventura de les famílies que s'han format en la nostra petita societat, on els vincles tribals són forts però febles alhora.

A la vora de la foguera, que m'ha ajudat a encendre l'Ayla, rumio en silenci, tant encertada com errívola. És la tercera lluna, sí, però no pas la fi del món. Només em cal passar l'hivern a empentes i rodolons, i acatar les decisions del cap del clan quan tot l'assumpte sigui massa evident i s'esbombi. Les pells ajuden a amagar el volum del meu ventre. Però no amagaran que visc sola, sense home ni família. Per molt que en Brun no reconegui la infidelitat i que ell és el pare de la criatura que espero.

Cap comentari: