— Et falta un cargol! —exclama amb totes les seves forces, encès de ràbia.
Jo me'l miro i una ganyota, que indica fàstic, menyspreu i cinisme, se'm dibuixa al rostre. Ja no em mereix respecte, aquest impostor. El canell se li ha tenyit d'un vermell intens, ferruginós, degut a l'hemorràgia. La fulla esmolada del punyal li ha provocat un tall profund, del què en brolla un doll de sang abundant que, mica en mica, s'escampa pel terra de la gran sala. La resta d'homes bada els ulls, sense immutar-se. L'atac també els ha agafat per sorpresa, i ningú no gosa moure ni un dit. Potser perquè la ferida oberta corrobora les meves sospites: a les venes del xitxarel·lo que han coronat nou rei, arran de l'abdicació del seu pare, no hi corre la sang blava de la casta reial. Per tant, no mereix el Regne.
— Et falta un bull, boig! — vocifera de nou, abans d'enfonsar-li el punyal a la gorja i que els guàrdies reials, finalment, m'aturin i em redueixin pel suposat regicidi.
Jo me'l miro i una ganyota, que indica fàstic, menyspreu i cinisme, se'm dibuixa al rostre. Ja no em mereix respecte, aquest impostor. El canell se li ha tenyit d'un vermell intens, ferruginós, degut a l'hemorràgia. La fulla esmolada del punyal li ha provocat un tall profund, del què en brolla un doll de sang abundant que, mica en mica, s'escampa pel terra de la gran sala. La resta d'homes bada els ulls, sense immutar-se. L'atac també els ha agafat per sorpresa, i ningú no gosa moure ni un dit. Potser perquè la ferida oberta corrobora les meves sospites: a les venes del xitxarel·lo que han coronat nou rei, arran de l'abdicació del seu pare, no hi corre la sang blava de la casta reial. Per tant, no mereix el Regne.
— Et falta un bull, boig! — vocifera de nou, abans d'enfonsar-li el punyal a la gorja i que els guàrdies reials, finalment, m'aturin i em redueixin pel suposat regicidi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada