Les llúdrigues famèliques s'abalancen de nou a la carn. Han
canviat l'hàbitat i els costums alimentaris. No hi ha esgarips ara, els
dos cossos són dos ninots sense consciència. La hipotèrmia ha fet el seu
efecte. Però encara són vius. Ho veig en els seus ulls, esbatanats i
plens de dolor i de pànic. M'han reconegut, finalment, sense caputxa.
Els observo, ja no hi ha gens de rancúnia, més aviat amb pena i
tristesa. Per les dates que són, per com ha hagut de concloure aquesta
història, enmig del dinar de Nadal. Però des de fa mesos que maquinava
aquest moment, en veure'ls follar salvatgement mentre jo era lluny del
refugi de muntanya, cercant mostres per als meus estudis biològics.
Llavors, a través dels vidres del finestral, era jo qui esbatanava els
ulls, incrèdul, era jo qui els hauria estomacat fins a l'extenuació i
que els hauria omplert de plom els cossos, era jo qui havia quedat
congelat pel panorama glacial que m'oferien aquell parell. La meva dona i
el meu millor amic, fins al moment. Els va salvar el gallet de
l'escopeta, que va sortir defectuós, sortosament. Va ser allà, a la
intempèrie, que saltà el ressort de la venjança freda i calculada.
Ara també m'adono que les llúdrigues famèliques, infal·libles mamífers carnívors, no enyoren els peixos ni els crustacis. Dins de l'aquari, el que construïa a casa enmig de la befa d'ells, que sempre es mofaven de la meva tasca de biòleg, no paren esment en la carn humana que ingereixen; sols sacien les seves necessitats bàsiques. Com jo. Entre el pampallugueig dels llums de l'arbre de Nadal, em descobreixo plorant i pensant en les properes festes, tan sol com sempre. Potser amb cava, cocaïna i els serveis d'una meuca professional, que no canviaran massa dels d'una d'amateur.
Ara també m'adono que les llúdrigues famèliques, infal·libles mamífers carnívors, no enyoren els peixos ni els crustacis. Dins de l'aquari, el que construïa a casa enmig de la befa d'ells, que sempre es mofaven de la meva tasca de biòleg, no paren esment en la carn humana que ingereixen; sols sacien les seves necessitats bàsiques. Com jo. Entre el pampallugueig dels llums de l'arbre de Nadal, em descobreixo plorant i pensant en les properes festes, tan sol com sempre. Potser amb cava, cocaïna i els serveis d'una meuca professional, que no canviaran massa dels d'una d'amateur.
2 comentaris:
Hipotermia (o Nutrias famélicas)
Las nutrias famélicas se abalanzan de nuevo a la carne. Han cambiado el hábitat y las costumbres alimentarias. No hay alaridos ahora, los dos cuerpos son dos muñecos sin conciencia. La hipotermia ha hecho su efecto. Pero todavía están vivos. Lo veo en sus ojos, muy abiertos y llenos de dolor y de pánico. Me han reconocido, finalmente, sin capucha. Los observo, ya no hay nada de rencor, más bien con pena y tristeza. Por las fechas que son, por cómo ha tenido que concluir esta historia, en medio de la comida de Navidad. Pero desde hace meses que maquinaba este momento, al verlos follar salvajemente mientras yo estaba lejos del refugio de montaña, buscando muestras para mis estudios biológicos. Entonces, a través de los cristales del ventanal, era yo quien abría los ojos, incrédulo, era yo quien les habría pegado hasta la extenuación y que habría llenado de plomo sus cuerpos, era yo quien había quedado congelado por el panorama glacial que me ofrecían ese par. Mi mujer y mi mejor amigo, hasta el momento. Los salvó el gatillo de la escopeta, que salió defectuoso, afortunadamente. Fue allí, en la intemperie, que saltó el resorte de la venganza fría y calculada.
Ahora también me doy cuenta que las nutrias famélicas, infalibles mamíferos carnívoros, no añoran los peces ni los crustáceos. Dentro del acuario, el que construía en casa en medio de la burla de ellos, que siempre se mofaban de mi tarea de biólogo, no prestan atención a la carne humana que ingieren; sólo sacian sus necesidades básicas. Como yo. Entre el parpadeo de las luces del árbol de Navidad, me descubro llorando y pensando en las próximas fiestas, tan solo como siempre. Quizás con cava, cocaína y los servicios de una puta profesional, que no cambiarán demasiado de los de una de amateur.
d.
Els especialistes en carnívors sempre ho han tingut més fàcil a l'hora de venjar-se. En canvi, per a nosaltres els botànics tot és molt complicat ;)
Bon relat de Nadal negre... Salut!
Publica un comentari a l'entrada