Potser perquè la humitat duu el teu
nom,
Venero aquests murs curulls de racons
Per abandonar-se i sadollar sets i fams
Mil·lenàries, entre besos i carícies
i focs.
Perquè el doll, de vegades, també
provoca
Flames en incendiàries llengües
calentes
I columnes de cames, de desig que
anhela
La fondalada i poder encimbellar la
muntanya.
Potser perquè ets aigua que crema i
apaivaga
El dejú i la lava, la fragància que
regalima
Esquena avall, perles de suor per
alimentar-nos.
Perquè el foll també demana clemència
al seny,
De vegades, per no perir allà on el
món esdevé
Ànima bessona de l'Infern més
celestial, i bany.
1 comentari:
Fragancias acuáticas
Quizás porque la humedad lleva tu nombre,
Venero estos muros repletos de rincones
Para abandonarse y saciar sed y hambruna
Milenarias, entre besos y caricias y fuegos.
Porque el chorro, a veces, también provoca
Llamas en incendiarias lenguas calientes
Y columnas de piernas, de deseo que anhela
La hondonada y poder encaramar la montaña.
Quizá porque eres agua que quema y apacigua
El ayuno y la lava, la fragancia que mana
Espalda abajo, perlas de sudor para alimentarnos.
Porque el loco también pide clemencia a la cordura,
A veces, por no perecer allí donde el mundo se convierte
Alma gemela del Infierno más celestial, y baño.
d.
Publica un comentari a l'entrada