deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

2/6/13

Mística amniòtica (o [F]Boscúria)

He sabut, una vegada més, que la meva, tan nostra, llar
Es basteix en les teves besades, en rastres de saliva
Deixats en la pell delitosa i que et mantenen viva,
Que l'existència s'escriu amb lletres d'or i d'atzar.

He conegut la felicitat extrema, de nou, en la mar
Del teu ventre d'esca, entre els braços que m'acullen
El repòs i l'escalfor, entre replecs de desig que mullen
L'eixut paratge de l'enyor amb el diluvi del teu esguard.

I veuré com despertes al meu costat, calfred que recorre
L'esquena i la sinuositat del cos famolenc que desprèn
Caliu de futur, present deixat a les mans plenes de tu.

I sentiré el batec del teu cor pur, el tacte de l'amor nu
I intacte, nounat com la boscúria que respira i comprèn
El bres de la brisa, quan el ritme de la pluja mai no l'esborra.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Els éssers (humans o no) que visiten aquest bloc no s'atreveixen a comentar massa per por de no tenir paraules tan belles com aquestes ...
 
  "... entre replecs de designació que Mullen l'Eixut paratge de l'enyor con el diluvi del teu Esguard."