Superfície tímida

[un modest seguiment a les paraules d'Anna Sant i Ana]

[Cus la mar a la sang
rere els vidres
les muntanyes
enfosqueixen l'horitzó
Bon dia
de lluny estant sóc nàufrag
que estima la mar]

I les onades
I la vida també.
Com un supervivent
Dels somnis
Que llaura extenses
Superfícies d'aigua,
En vetlla, callant
Suplicis i fuetades,
Enfonsant-se
I tornant a bracejar,
Devorant engrunes
D'instants fugaços
A cremadent,
Mentre la llum
Exhala un bona nit
Ple de timidesa...

**[la part d'Anna Sant i Ana queda entre claudàtors i ben diferenciada]