A Anna G. C.
El vent se m'emporta i la pluja se m'enduu
Lluny, enllà, on l'horitzó s'emplena de desig
Per besar-te els llavis i l'ànima i, curull de tu,
Sé que la vida és això, respirar-te fins a la mort.
I tens la llum de la matinada primera, que lluu
Al fons dels ulls, als capcirons dels dits, enmig
Del centre de l'existència, i il·lumines el dejú
Que em prepara per al delit de devorar-te el cor.
La pluja se m'enduu i el vent se m'emporta
Lluny, fins on el negre ocell del malastruc vola
I fuig del retrobament; desapareix de la nostra vista.
I tens el futur a les teves mans, que obren la porta
Al somrís i al xiuxiueig, l'arpegi suau que s'escola
Entre l'enyor, quan tornem per ser musa tu, i jo artista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada