he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca
S. ESPRIU.
la rara rosa blanca
S. ESPRIU.
Per guardar somnis i amputacions,
La crisàlide d'emocions
Que retornen avui, perquè no plori
El cor, d'una diàspora -el desori-
Interior on les il·lusions
Són miratges en el desert del viure,
La fantasia que la fosca lliura
Al balç, el vidre que escorxa la sang.
I en les venes segueix el gra de sorra,
L'engruna rude de saber-se fang,
Aquest rosec que en lustres no s'esborra
I esdevé home. Per somniar en blanc
Solament cal l'ivori d'una torre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada