deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

26/6/11

Línia imaginària [Minirepte 4; 1]

Recordo l'habitació de la primera vegada, silenciosa. L'excitació que m'oferia valor i gosadia. Fins i tot recordo l'olor de paperassa amuntegada durant anys en aquella casa. Sabia que els adults corrien a prop, al menjador amb la tele. Però, malgrat conèixer la seva presència, vaig traspassar la línia imaginària del fruit prohibit, aquella línia que titllava de sacríleg el meu acte de valentia. Però dins d'aquella habitació s'hi guardava l'objecte del meu desig, de les nits en vetlla encès pel delit de tenir-lo a la vora, poder tocar i acariciar la suavitat del seu tacte, admirar cada bri i delimitar-ne el seu perímetre amb els dits, flairar-ne el perfum que m'embriagava només imaginant-lo.

El batec del cor desbocat semblava trencar aquesta quietud i intentava controlar la meva respiració i, ocult amb l'ajuda de la foscor, vaig penetrar en l'habitació. Sense veure-la, sabia que hi era. Fins i tot la seva ubicació exacta. La penombra de l'estança dibuixava volums que m'eren familiars i l'embalum que desitjava. El vaig descobrir i, amb l'agilitat i la rapidesa posisibles, vaig palpar el que cobria la flassada. Les mans suades i el front amarat exterioritzaven la meva excitació. Però ja tenia allò que havia vingut a buscar. Sense deixar petges de la meva intrusió, vaig tornar a la meva cambra. Vaig guardar zelosament el premi d'aquella gosadia: el primer bitllet robat (a pesar que fos als pares) al fons del calaix de la tauleta de nit i el descobriment de la cleptomania que encara m'encisa...