deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

31/3/11

Gasòfia (Relats conjunts)

DRAMATIS PERSONAE

MÀSCARA 1
MÀSCARA 2

ACTE PRIMER (i ÚNIC)
ESCENA PRIMERA



L'escena és en un lloc incert al sud del Gran Riu, també anomenat Ebre.

Hora crepuscular. Un carreró amb una il·luminació escassa. S'acosten dues figures amb màscara i vestits elegants, imitant els típics que s'usen als Carnavals de Venècia. La figura de la dreta (MÀSCARA 1), espigada i amb passa lleugera, es contraposa a la figura de l'esquerra (MÀSCARA 2), rabassuda i feixuga en caminar. Sexe difícil de determinar perquè les robes amaguen bé les formes dels cossos. I que podrem endevinar quan els xiuxiueigs acaben esdevenint conversa, que ha començat ja fa estona...


MÀSCARA 1: ...i marxem d'allà sense ser reconeguts.
MÀSCARA 2: No n'estic del tot segura, Francisco.
MÀSCARA 1 (gesticulant): Com que no, Rita?! Però si el pla és perfecte! Aprofitarem el rebombori i el Carnaval, les Falles i l'alcohol que hagin ingerit els transeünts...
MÀSCARA 2: I no es pot esperar els tècnics? Si només tardaran dos dies més...
MÀSCARA 1 (esbatana els ulls, sorprès): IM-POS-SI-BLE! Aquesta gent no ha de seguir infectant-se amb la gasòfia catalana. Tants anys d'aquesta influència no poden ser bons... per nosaltres i el nostre futur en el País...
MÀSCARA 2 (gargamelleja): Ejem...
MÀSCARA 1 (s'atura i separa els braços): ...la Comunitat Valenciana.
MÀSCARA 2: Oh, Francisco, ets un solet... El nostre futur... (se li acosta i l'abraça fortament)
MÀSCARA 1 (se la treu de sobre amb una empenta suau): Prou, prou, Rita! No hem d'aixecar sospites. Deixa de magrejar-me ja... Som-hi.

Surten de l'escena i s'abaixa el teló.


ESCENA SEGONA (i ÚLTIMA)


L'escena ha canviat. Però segueix essent el lloc incert al sud del Gran Riu, anomenat també Ebre.

Hora crepuscular. Un edifici enorme, amb estructures metàl·liques com antenes i vallats. Una portella, que era tancada amb un forrellat, oberta de bat a bat. Cables que surten de totes bandes, i les dues figures segueixen emmascarades i disfressades.


MÀSCARA 1: Ja hem arribat. (abaixa la veu fins al xiuxiueig) Hem de fer-nos invisibles, que no ens escolti ningú que pugui haver per aquest indret. Passa'm les tenalles per tallar els cables.
MÀSCARA 2: Quines tenalles?
MÀSCARA 1: Les que havies de portar tu, dona!
MÀSCARA 2 (emet un xiscle curt i agut, de sorpresa): Ups, doncs no hi he pensat...
MÀSCARA 1: Collones... Ara sí que l'hem ben espifiada... Que no servirà de res haver vingut fins aquí subreptíciament.
MÀSCARA 2: No pot ser, no pot ser...
MÀSCARA 1: Ara haurem d'esperar als tècnics, per força!
MÀSCARA 2 (ressignada): Però, Francisco, mentre arriben els tècnics... si m'hi assec al damunt, no serà el mateix que si els talléssim, els cables?
MÀSCARA 1: Ca!...

S'abaixa el teló.

FI DEL DRAMA (?)


* * *



Relats conjunts

Cap comentari: