Silenci, quietud, reminiscències.
I sé que el llibre d'absències
S'escriu amb lletres de sang.
He volgut desentrellar del fang
La veritat d'aquesta lletania
De dolor, d'aquesta nit sense dia
Que fa l'ínfima esgarrinxada gran.
I ofego el crit en la gola, el plor
Abans que la veu esdevingui ressò
Per al demà que no vindrà per a tu,
Víctima de l'esllavissada*, de l'enderroc
D'una vida feta de retalls, que poc
A poc es desfà en el temps, que se l'enduu.
[*en RPV: de la cicatriu]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada