Constància (Itineràncies poètiques II, 35)

[seguiment extraoficial del poema Quan el sol es despista, de la Isabel]

En el paisatge
Perdo les orenetes
De la memòria,

Obscures ales
Que han de sobrevolar-me
Perquè et recordi

Amb la constància
De qui sent l'agonia
Massa a la vora.