deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

17/8/10

Urgències (Repte Clàssic CDXXXIII; 2)

Quan ja ens trobem despullats un davant de l'altra, es disculpa. No porta condons i em pregunta si vull deixar-ho córrer.

-Ni pensar-ho -responc-, ja sé que als homes us agrada follar a pèl. Tampoc tinc tantes oportunitats de fer-ho jo, no et pensis. I prenc pastilles anticonceptives...

L'agafo per la cintura i me l'acosto. Un gland humit em mulla el melic i m'humiteja encara més l'entrecuix. El beso a la boca i li mossego el llavi inferior. Això l'excita i, amb moviments de dement, m'aferra contra el seu cos, al mateix temps que em dirigeix cap a la paret. Fa poques hores que ens hem conegut en persona i ja ha perdut la vergonya inicial.

Hores de xatejar amb converses pujades de to, d'insinuacions i de juguesques que li deixava guanyar. I l'excusa per veure'ns ha estat gastronòmica. Creus que és millor la paella valenciana que els calçots de Valls? Rialles en formular aquesta pregunta. I per què no comprovar-ho sobre el terreny? El vi ha fet estralls en nosaltres. La complicitat cara a cara és igual d'elevada que mitjançant l'ordinador. Les postres, barrejades amb petons lúbrics i carícies descarades, han obert la porta a la invitació de pujar a casa meva.

Em magreja els pits sense traça, però el contacte rude m'endureix els mugrons, que vull que em mossegui amb força. I vull que em penetri, que em violenti fins que noti que les entranyes se m'omplen d'ell. Quan em gira i m'acorrala entre el seu cos i la paret, estic segura que la sotregada està apunt d'arribar. La seva joventut indica que és impacient i potent. Trobarà el meu sexe ben humit i, a pesar que sigui brusc, lliscarà endins meu sense dificultats. L'espero amb serpenteigs sensuals per escalfar-lo millor. El tatuatge al damunt del cul emet més missatges del que pensa, però només sap desxifrar-ne els superflus. Els que indiquen que necessito que em folli fins a l'extenuació, com tantes vegades li he esmentat en les nostres converses més íntimes i tòrrides.

I em penetra. De cop, sense delicadesa, amb urgència. Clava les ungles a la meva cintura per aferrar-se millor i poder pressionar millor en cada embat. I em mou com si fos el fullam d'un pollancre -per què sempre em comparo amb aquest arbre? Serà per la similitud i l'associació d'idees?-, i gemego. Ja fa estona que estic satisfeta. Molt abans que ell s'escorri dins meu i senti la lleterada calenta enganxant-se al meu ventre. En el moment de penetrar-me per primera vegada, he somrigut. I, d'eufòria, crido que no pari de follar-me. Pronuncio amb claredat cada síl·laba perquè es pensi que té el control i que em té domada.

Quan acabi marxarà, i no ens veurem més. Però ara ha començat el compte enrere per a ell. Des del primer contacte amb el meu sexe, el contagi és invisible però plausible. Mentre pugui, i la malaltia no es manifesti amb evidència, continuaré aprofitant-me de la mania dels homes de follar a pèl.