Amb la celeritat que acostuma,
Ritme rabent que tot instant perfuma,
I aturi en la breu felicitat la seva sorra.
O alleugi els plors i les penúries,
Només per saber que el teu somriure
Allibera més llum que una llàgrima teva.
Lluny de tu, però més proper del que et sembla,
Oneja el meu vers perquè el llast de la feixuga
Rutina sigui ploma enduta per la brisa poruga
En lloc de pesat plom a lloms d'una atzembla.
Només em resta omplir de boscúries
Tot terreny erm per la tristor, i escriure
En cada tronc el teu nom, de la joia una treva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada