He entès que ja no tinc
Cabuda en el teu món.
I les ruïnes d'aquell
Castell fet de somnis clars,
Harmoniosos s'amunteguen
On el vent no vol arribar.
M'he temptat per escoltar
Un cop més la veu dolça
Que m'omplia els dies.
Ara, tot just escoltada
La darrera paraula, em repto
A recordar, a glops amargs,
L'alcohòlica amnèsia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada