deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

31/3/10

Línies incrèdules (Repte Clàssic CDXVIII)

L'home resta satisfet davant de la seva obra ja acabada. És l'arquitecte d'aquell edifici que és a punt d'inaugurar l'alcalde del petit llogarret entre la plana i la muntanya.

En triar-lo per realitzar el projecte per a la nova església no s'han tingut en compte les seves creences. Tampoc no els ha importat que hagi tractat com un dèspota els seus treballadors i hagi fustigat els creients que s'han acostat al solar durant l'obra. No poden dir res d'ell perquè, sobre plànol, el disseny és harmònic i majestuós i, evidentment, un reflex de llur Déu. A més, els seus edificis són meravelles erigides per un geni (ajuntaments de blancor puríssima, estadis amb sentiments fraternals pertot, ponts que obliden el vertigen en travessar-los).

Però l'arquitecte és ateu. No creu en aquest Déu que la resta venera dia rere dia, amb dejuns i processons, amb oracions buides de significat. No sent res per ells, només pena i una certa recança vergonyant. Voldria fer l'esforç per acceptar-lo com una llei més del món, però no sap com començar. Els sacerdots li semblen hipòcrites, els creients uns bens sense voluntat pròpia. I així ha traçat les línies de la seva idea sobre Déu per a l'encàrrec, amb eufòria i absoluta dedicació, a un ritme frenètic nit i dia, quasi sense descans.

L'home resta satisfet davant de la nova església finalitzada, convençut que ningú no trepitjarà aquell elogi al no-res sense haver abandonat abans la idea d'un Déu que, per a ell almenys, no existeix.

Cap comentari: