deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

17/4/09

Cridòria i llàgrimes (Repte Clàssic CCCLXXX)

En Chandra somnia pels carrers de Mumbai. Des dels sis anys que vagareja per ells i busca la benevolença dels turistes que, de tant en tant, deixen caure’s fortuïtament i ell aprofita l’ocasió per demanar unes monedes amb quatre paraules maldestres en un anglès que ha après d’oïda. No en calen més per entendrir els seus cors. Avui, però, el dia ha deixat unes rupies extres, que guardarà a l’amagatall de les llambordes, al costat del desguàs de la claveguera.

Se sent mandrós en escoltar la cridòria de la resta de nens del carrer. S’apropen, al capvespre, fins on es troba ell i escolten les seves històries, que no alimenten l’estómac però els entretenen. Ja és un personatge conegut entre la quitxalla, un dels més grans dels nens d’aquella zona. Mentre parava la mà, ha imaginat la seva pròpia història com si hagués nascut en una família brahman o no haver estat repudiat per la família. Ha imaginat que podia sentir l’escalfor d’una llar i la tendresa d’uns pares plens d’amor. Però el carrer és fred i dur, fins i tot en les nits d’estiu.

Ha imaginat que creix i troba una bona feina en un despatx d’aquells que pot veure en escoltar els rumors dels pidolaires que arriben de la part rica de la ciutat. Es veu vestit amb un pantaló i una americana a joc, una camisa de color cru o crema (en aquest punt del relat sap que es quedarà encallat perquè no sap la diferència entre els dos colors) i corrent, tot cordant-se la corbata a cap a l’autobús que el dugui a la feina. Ser útil i productiu, no perdre els dies de la seva vida en aquests carrers i esperar la bona sort, que costa tant de trobar...

La cridòria cessa perquè els nens ja són al seu voltant, en rotllana, com els agrada seure per escoltar els contes d’en Chandra. Avui, però, la nit sembla calmada i demana uns minuts abans de començar la seva història: aprofita el silenci expectant i para esment en els xiuxiueigs dels nens més propers a ell. Parlen en veu baixa entre ells, sobre les creences d’alguns turistes i sobre uns estels que travessen el cel en certes nits, que els han dit que aquell que en veu un pot demanar un desig perquè se li concedeix.

La conversa ja és confusa dins del cap d’en Chandra quan els nens han arribat a la part dels estels que atorguen desigs i se li oblida la munió de canalla que espera la seva narració, i també li marxa del cap aquell somni que ha tingut despert mentre parava la mà en els carrers de la barriada que sovinteja. En Chandra se sent més mandrós encara perquè sap que mai no podrà tenir allò que desitja. Cap estel passarà pel seu davant i podran copsar-lo els seus ulls, que són cecs des que va néixer.

En Chandra segueix somniant i explicant històries pels carrers de Mumbai...

Cap comentari: